El retrat d'August i la resta de rostres masculins de la sala d'escultura antiga representen a la perfecció l'esperit de l'expressió "nunc stans" del filòsof romà Boeci. Aquest concepte, que dóna nom a l'exposició, es pot traduir com el present que es manté o l'ara que roman en el temps. Són bustos de marbre, un material noble que contrasten amb aquests, fets de sabó i xocolata, i que són l'autoretrat d'una artista. És un exemple de com les peces del museu guanyen una nova dimensió en contraposar-les amb l'art modern. JOSEP MARIA TRULLÉN, director del Museu Frederic Marès "Algunes sembla que hi siguin des de tota la vida, altres són un trasbals. En aquest cas estem a la Sala Montserrat i la Fundació La Caixa tenien una de les obres conegudíssimes el Sant Grial que va estar molt relacionat amb la història recent del monestir de Montserrat." Una de les peces més impactants és aquesta: una marededéu negra amb bessonada, que xoca frontalment amb les imatges de la santa més tradicionals. Les vuit obres d'art que s'han triat són creacions de sis dones, una elecció que tampoc no és casual. NIMFA BISBE, directora de la Col·lecció La Caixa d'Art Contemporani "Penseu que en aquest museu la dona apareix com objecte i nosaltres les hem introduït com a creadores. Per exemple tenim una escultura de la Katherine ... una artista almenana, el souvenir de la verge de Lourdes el repeteix per construir aquesta columna. D'alguna manera hem converit la repetició, parlem del souvenir i l'art." La mostra contraposa el que és vell i el que és nou, però més enllà de les diferències també permet al visitant reflexionar sobre l'esperit que uneix l'art de totes les èpoques.

El Museu Frederic Marès ha incorporat temporalment sis creacions del fons d’art contemporani La Caixa repartides per les sales on s’exposa la col·lecció permanent. Aquesta mostra vol ser un diàleg trencador per fer reflexionar el públic sobre esperit que uneix l’art de totes les èpoques.

L’expressió llatina “nunc stans” fa referència al present que es manté, a l’ara que roman. La idea, que va ser desenvolupada pel filòsof romà Boeci, dóna nom a aquesta exposició que contraposa el fons del Museu Frederic Marès amb un petit conjunt de peces seleccionades entre el miler que conforma la col·lecció d’art contemporani de La Caixa. Com explica la seva directora, Nimfa Bisbe, “la proposta va ser xocant”, però van acceptar el repte perquè als museus “és on han de passar les coses” i ara, veient el resultat, és “com si no hagués costat gens”.

La mostra posa de costat un fons basat en la escultura hispànica que comprèn peces des de l’època antiga fins al segle XIX amb obres creades en els últims 50 anys. Una altra característica és que totes les peces escollides per visitar el Marès han estat creades per dones. En aquest sentit, Bisbe considera que amb aquesta aposta també han transformat la mirada cap a la figura femenina, ja que “en aquest museu la dona està representada com a objecte i nosaltres les hem introduït com a creadores”.

Per exemple, la genovesa Vanessa Beecroft hi presenta una impactant ‘Mare de Déu negra amb bessons’ en què reflecteix la seva experiència d’intentar adoptar dos nens sudanesos i, alhora, planteja la pretesa superioritat del món blanc encarnat per Occident respecte del món negre d’Àfrica. Seguint amb la temàtica religiosa, i ben a prop d’aquesta peça, una talla de la verge del segle XIII es contraposa a una torre de souvenirs de la figura de la mare de Déu en color groc. És l’aportació de l’alemanya Katharina Fritsch, que amb aquest ‘Suport amb Marededéus’  trasllada la idea de que l’instint de perpetuïtat en el temps és inherent a l’ésser humà, ja sigui en l’art o en la religió.

De fet, segons el director del museu, Josep Maria Trullén, aquest joc de miralls trasllada al públic un diàleg entre tradicions molt diverses que permet reflexionar sobre com “el pas del temps, quan ets davant d’una obra d’art, no passa”. Aquesta relació que es pot establir entre obres amb punts comuns però separades temporalment per segles d’història queda també patent a ‘Llepar i ensabonar’, de l’artista de les Bahames Janine Antoni. Amb aquesta intervenció, dos busts d’estètica clàssica però elaborats amb materials artístics sorprenents com la xocolata i el sabó s’incorporen entre els caps romans de marbre de la col·lecció del Marès.

Segons Trullén l’art explora formes noves però, alhora, reflecteix un mateix neguit: “Hi ha moments precisos d’eternitat perquè és el contacte amb la bellesa que fa que t’atures per un temps, gaudeixes de la bellesa i aquest temps no flueix, no s’escapa, no es perd, sinó que el retens”. Per ell “són aquests instants d’eternitat els que ens fan connectar amb el més antic” i provoquen la visita als museus. En la mateixa línia, aquest exercici que proposa l’exposició és, segons el president del Cercle del Museu Frederic Marès, Antoni Gelonch, una bona manera “d’obrir portes” i atraure el públic jove.

La ‘Copa’, un gran calze inspirat en el Sant Greal que es presenta a la sala dedicada a Montserrat; les ‘Dones damunt de sabates de plataforma’, que contrasten amb l’exposició de ventalls propis de la dona burgesa; i la incursió de la sòbria ‘Omplir forats amb forats II’, a la Sala de la fe plena d’objectes religiosos, són els altres xocs artístics que planteja aquesta mostra. ‘Nunc Stans’ es pot veure al Museu Frederic Marès fins dl 21 de febrer de 2016.