Museo de las Desilusiones és el nou àlbum de Joe Crepúsculo, referent del tecnopop a casa nostra. Segons ha explicat al betevé directe, les seves cançons parlen “de les emocions de manera polièdrica” i aquest és un dels seus treballs més melancòlics. Diu que cada cop hi ha més Joël Iriarte —el seu nom real— en el personatge que, d’alguna manera, és Joe Crepúsculo: “He volgut ser més jo que mai”, afirma.
Produït conjuntament amb Aaron Rux, amb qui també ha compost alguns dels temes, trobem una col·lecció de melodies pop i ritmes ballables combinats amb balades. Enamorado de tu reverb, Bailar y llorar o Hey són alguns dels senzills d’un disc que ha anat avançant al llarg dels darrers mesos i que destaca per no tenir cap col·laboració, desmarcant-se de la tendència actual.
Filòsofs, Eurovisió i el concert a Barcelona
Llicenciat en Filosofia, trobem influències dels grans pensadors a les lletres de les seves cançons. Assegura que li agradaria escriure un tema per presentar-lo a Eurovisió i, quan se li ha preguntat sobre qui podria cantar-lo, diu que Ferran Palau seria l’artista que li faria més il·lusió.
De cara al concert del proper dia 15 de febrer a la sala Paral·lel 62, bromeja dient que pot ser un gran pla per fer en parella i continuar celebrant el dia dels enamorats. Ja una mica més seriosament, confirma que no faltaran cançons ballables com el seu gran èxit Mi fabrica de baile.
