Muse, un grup sorgit de l'escena pop alternativa a finals dels 90, ha seguit l'estela de Coldplay i s'ha convertit en un fenomen de masses. Ahir, però, van vendre només unes 35.000 entrades de les 58.000 posades a la venda a l'Estadi Olímpic. Molts seguidors fidels, amb samarreta del grup i disposats a repetir en una mateixa gira "Fui a Londres ya, al Fly Emirates que tocaron la semana pasada, bueno, hace semanita y media. Y hemos venido...yo soy fan de Muse desde el segundo disco." "Fui al primer concierto que hicieron en Madrid, creu que fue en el 2001, que tocaron en el Riviera. Y siempre que han ido a Madrid he ido a todos. Y ésta es la primera vez que los voy a ver fuera de Madrid." Si alguna cosa és recurrent en la trajectòria dels anglesos és la propensió a un estil èpic i grandiloqüent que, en aquesta gira, arriba embolcallat amb un dels muntatges més sofisticats que mai s'hagin vist. Focs d'artifici, estructures espectaculars, robots i enginys lluminosos diversos la fan, segons ells mateixos, deficitària. 'Supremacy', el tema amb què van obrir foc, és un tall que exemplifica l'actual eclecticisme de la banda, amb moments que sonen a rock guitarrer i d'altres que semblen de banda sonora per a pel·lícula. En aquesta gira entreguen 25 temes, entre els quals gairebé tots els del nou disc i alguns èxits anteriors, com 'Supermassive blackhole'...
