El 22 de setembre del 2019 va néixer aquesta secció del btv llengua: ‘Mots endiumenjats’. En tot aquest temps hem analitzat 15 paraules que hem anat triant de l’actualitat informativa i n’hem après moltíssim. També creiem que hem assolit la fita que ens havíem proposat: posar de gala certs mots, desempolsar-los de quotidianitat i apropar-nos-hi per descobrir-ne detalls.

A continuació us oferim l’enfilall de mots que han passat pel nostre sedàs lingüístic durant aquest 2019, esperem continuar allargant el collaret de paraules:

 

“Mercè i mercès”
Amb aquestes paraules vam començar els primers ‘Mots endiumenjats’. En vam recórrer l’origen i vam descobrir que ja apareixen els primers “mercès” al segle XIII, en el sentit de “misericòrdia”. També vam repassar “mercès” com a paraula que ens serveix per agrair i a la qual podem respondre “no es mereixen” i “no s’ho val”, també dignes de desempolsar-les i reivindicar-les.

 

“endometriosi“: aquesta paraula ens va ensenyar molt. Amb “endometriosi” vam encetar l’aventura de descobrir com es formen els mots i és una excursió que ja ens hem acostumat a fer sovint als nostres endiumenjats. Aquesta paraula, sense anar més lluny, té tres formants lèxics que provenen del grec.

  • “endo-” del mot “éndon”, que significa “dins”, “intern”
  • “-metr-” del mot “métra”, que vol dir “úter”
  • “-osi” mot “õsis”, que vol dir en terminologia mèdica “estat patològic”

 

“food truck“: i ens vam atrevir a endinsar-nos als manlleus. Quines alternatives hi ha per poder dir “food truck” en català? En aquesta entrada analitzem les diferents vies que té la terminologia per adaptar paraules que ens venen d’altres llengües.

Bàsicament la tasca terminològica pot fer principalment tres coses davant d’un manlleu:

  • Crear o buscar una alternativa catalana: “software” → “programari”
  • Adoptar el manlleu: “allegro”, “web”, “whisky”, etc.
  • Adaptar el manlleu: “piercing” → “pírcing”

 

“a cappella”: la immersió en els estrangerismes ens va esperonar a treballar-ne un altre. Arran del concert Let de People Sing al Palau de la Música, ens vam fixar en aquesta expressió i vam analitzar-ne l’ortografia. Per què “a cappella” no porta guionet i, en canvi, “au-pair”, sí? Vam explicar-ne el motiu.

 

“tsunami”: arran de notícies relacionades amb Tsunami Democràtic vam analitzar l’ús metafòric de les paraules. Com les paraules tenen un ús descriptiu fonamentalment però que ens cal utilitzar-les de manera extensiva per expressar emocions o sensacions.

 

“manifestació”: vam topar amb un cap de setmana en què hi havia convocades, ni més ni menys, que 10 manifestacions. L’actualitat, doncs, ens indicava el mot que calia analitzar. En aquest cas en vam veure l’origen de “manifestació” i la vam desconstruir com si fos un puzle per veure com s’havia format.

manifest   →   manifest + ar   →   manifest + a(r) + ció

És el que estudia justament la morfologia, branca apassionant de la llengua. Treballar en aquesta paraula ens va recordar que els mots tenen vida. Tenen vida al nostre cap, hi neixen, i allà també es reprodueixen creant famílies.

 

“castanya“: amb aquesta paraula vam viatjar del fruit dolç de tardor fins al mastegot més punyent, passant per un tou de significats populars que ens van sorprendre. Treballar “castanya” ens va desvelar una gran munió de refranys i frases fetes:

  • “Castanya bullida, castanya ensopida”
  • “Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre.”
  • “Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.”
  • “Assemblar-se com un ou i una castanya”: no assemblar-se gens (Mall., Men.).
  • “Alçar-se amb la castanya torta”: llevar-se amb mal humor (Vinaròs, Cast., Val.).
  • “Treure les castanyes del foc sense cremar-se”: fer una cosa perillosa per mà d’altri.

 

“vot”: el dia 10 de desembre hi va haver eleccions generals. És per això que vam triar “vot“, una paraula ben curta però alhora tossudament rebel i caparruda. Vam descobrir que malgrat que els diccionaris l’han volguda encotillar en una pronúncia concreta, ella ha fet el seu propi camí sense dependre’n. Ens va generar tanta curiositat que vam fer una enquesta sobre la pronúncia d’aquesta paraula entre els parlants:

 

“cruïlla”: però no tots els camins lingüístics van ser fàcils. De fet ens vam perdre una mica en aquesta paraula, “cruïlla” ens va desconcertar quan ens va presentar tota la seva família. Una família molt gran, gairebé interminable, i tots ben “creuats” per cert. També ens van entretenir a descobrir quina va ser una de les seves primeres aparicions escrites:

La primera forma en català propera a “cruïlla” va ser “cruylada”, tal com apareix als Exemplis e miracles, gestes e faules, recull de contes antics dels s.XV que Marià Aguiló va publicar per primera vegada en la seva tasca per recuperar escrits populars catalans durant la Renaixença.

 

“capsa”: vam decidir obrir-la i alertar de la substitució progressiva de “capsa” per “caixa”. Vam fer èmfasi en aquest fenomen substitutori:

“Mirem d’explicar perquè ‘caixa’ substitueix cada cop més ‘capsa’. En català tenim aquests dos mots, però en castellà només en tenen un per designar tot el ventall de receptacles que hi ha: ‘caja’. Aquest continu contacte semàntic i frec a frec d’una llengua amb una altra fa que el parlant es vagi estalviant de fer la diferenciació d’ús.”

 

“immersió”: vam escollir aquesta paraula per ser l’ase dels cops en l’àmbit polític. I ens hi vam submergir. I vam descobrir, per exemple, que la Llei de normalització lingüística no va sorgir dels polítics, sinó que va sorgir de la inquietud d’un grup de pares castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet, de l’Escola Rosselló Pòrcel, amoïnats perquè els seus fills tinguessin les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans catalanoparlants. Però la “immersió” no es va quedar així.

 

“conill”: conills lumínics que decoren la plaça de Catalunya aquest Nadal ens van donar la paraula. Aquest mot tan comú i aparentment senzill amaga altres significats populars i juganers. Per exemple és un eufemisme sexual per referir-se a la vulva. I, per altra banda, té un significat que ens encantaria reivindicar, que és quan “conill” deixa de ser un nom i esdevé un adjectiu, aleshores vol dir: nu, despullat. I ho exemplificàvem amb algun fragment, com per exemple aquest de Joan Fuster, de la seva obra ‘Les claus de vidre’:

“Que era el catau d’un solter es veia d’una hora lluny pel desordre i la brutícia. Que el seu ocupant tenia calé llarg es notava en la cadena estereofònica, en el televisor en color, el vídeo i l’ordinador personal. El mal gust del grup també li arribava: colors llampants, cartells d’actuacions i fotografies de dones conilles.”

 

“tió”: a ‘Mots endiumenjats’ vam voler fer cagar al “tió” tota la informació que acumula. Per exemple vam descobrir que el seu significat inicial (“tronc o llenya per cremar a la llar de foc”) s’ha reduït a molts llocs i ha quedat restringit a l’element nadalenc, ara imprescindible per a la mainada.  També vam aprofitar per recordar un fenomen propi de l’etimologia popular: com a poc a poc va agafant lloc l’expressió espontània “cagatió”. Aquesta expressió prové de la confusió en la mateixa cançó del tió, en què de “caga tió” s’ha fusionat popularment. Tot i això recordem que la paraula adient, almenys encara, és “tió”.

 

“solitud i soledat”: arran del dinar popular que Amics de la Gent Gran fa per Nadal, vam trobar interessant analitzar si aquestes dues paraules són sinònimes o si, per contra, tenen algun matís que hagi fet que totes dues hagin perviscut fins ara.  D’entrada quan tenim dues paraules que volen dir el mateix hi ha la tendència a prioritzar un dels termes o bé a diferenciar-los pel sentit. I sembla que la nostra intuïció respecte a “solitud” i “soledat” es va confirmar una mica:

 

“Cap d’Any”: ‘Mots endiumenjats’ ens explica per què Cap d’Any és el primer dia de l’any, l’1 de gener. I ens refresca la memòria pel que fa a algunes interferències instal·lades en la quotidianitat.

Esperem que aquest recull us hagi agradat. Continuarem fent llarg aquest collaret de mots, perquè paraula rere paraula puguem esbrinar encara més i més coses i secrets que ens amaguen.

Bons endiumenjats!