De vegades hi ha paraules molt comunes de les quals sembla que no en puguem aprendre absolutament res, però és tot el contrari, cada paraula, per casolana que sigui, és un món per descobrir. És el cas de setmana, què ens diu aquest mot? Comencem-la bé.
Els set amics de setmana
La nostra setmana prové de la paraula llatina SEPTIMANA, que alhora deriva de SEPTIMUS, que vol dir “setè”, que ho va calcar del grec (com moltes altres coses…).
Una setmana, a banda de ser el període de set dies consecutius de dilluns a diumenge que trobem a qualsevol calendari; també és un espai temporal que equival a set dies, siguin quins siguin. Per exemple es pot dir: La suspensió de sou i feina va durar una setmana. En aquest cas, no vol dir que es refereixi exactament de dilluns a diumenge, sinó que aquest espai de temps està compost de set dies.
No caiguem en la trampa
Hi ha paraules que, com que les veiem escrites, pensem que es pronuncien tal qual i llavors hi caiem de quatre potes perquè no sempre és així. L’Ortografia catalana de l’IEC afirma que les lletres i els sons haurien de correspondre els uns amb els altres però això no sempre és possible, hi ha variacions que responen a fenòmens fonètics i grafies que responen a altres fenòmens, com l’etimològic. Per exemple, el so [t] normalment s’escriu t, però hi ha casos en què no, per exemple en la paraula fred, que s’escriu amb d però sona [t].
Per què setmana no es pronuncia tal com s’escriu?
En el cas de setmana, sovint pronunciem aquesta te però no hauria de ser així perquè fonèticament hi ha una assimilació de la te amb una geminació de la ema; és a dir, la ema es menja aquesta te i duplica el seu so. L’Ortografia catalana assenyala clarament que davant de ll, l, m i n, la grafia t forma els grups consonàntics tll, tl, tm i tn, que representen, respectivament, les consonants geminades [ʎʎ], [ll], [mm] i [nn].
Així doncs, hauríem de pronunciar [səmmánə], en català oriental, i [semmána], en català occidental.
Segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, DECat, és tan incorrecte pronunciar sense te i sense geminar la ema [səmánə]; com pronunciar la te [sətmánə].
“En català apareix sovint amb assimilació parcial o total de la “t” a la “m”, però convé evitar de totes passades, almenys en una pronúncia cuidada, la reducció a “semana”: la correcta, ben cert, no pot ser amb “tm” ni “dm”, però cal dir [səmmánə] o [semmána] amb mm doble”
Bon dilluns, bona setmana
Setmana és una paraula ordenadora de la vida, estacions i calendari, si no existís ens l’hauríem d’inventar. Com a mot fonamental té una entitat a la paremiologia, que és la branca de la lingüística que estudia els proverbis. La setmana és protagonista de dites i refranys, collita lingüística popular:
- Bon dilluns, bona setmana: quan tot comença bé, té pinta d’acabar també bé. Si vols començar algun projecte, fes-ho en dilluns, fa més sensació d’inici.
- Setmana entrant: expressió a recuperar per dir “la propera setmana”.
- D’avui en vuit: manera nostrada de dir “Fins a la setmana que ve, d’aquí a vuit dies”.
- Dijous arribat, setmana passada: a dijous, la setmana ja fa baixada.
- Dijous començat, setmana acabada: el mateix
- Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana: refrany que ajuda a tenir la feina com a virtut.
- El dilluns és la creu; el dimarts, el calvari; el dimecres, doblegador; el dijous, mitja setmana; el divendres, l’esperança; el dissabte, la cobrança; i el diumenge, el gastador: aquesta és la setmana del treballador.
- Festa en dijous, setmana esguerrada: dita de l’empresari, que veu aquesta setmana com perduda econòmicament.
- La setmana dels set diumenges: joc lingüístic per descriure una cosa que no arribarà mai dels mais.
I moltes frases més…
Setmana, també al cançoner
Setmana és protagonista en cançons tradicionals com La masovera: “Oh lai, lai, la masovera, la masovera, oh lai, lai, la masovera se’n va el mercat. El dilluns (en compra) lluç, el dimarts, naps, el dimecres, nespres, el dijous, nous, el divendres, faves tendres, el dissabte tot s’ho gasta, el diumenge tot s’ho menja”.
