La secció ‘betevé llengua’ del betevé directe ha portat uns quants regals lingüístics per Nadal. Aquest mes la secció ha estat conduïda per Mar Cercós Santín, lingüista de betevé, que ha fet un repàs de diverses paraules que segurament utilitzarem aquests dies i, a més a més, ha compartit tres secrets que el mot nadal tenia ben amagats (d’ara endavant, distingirem Nadal —celebració— de nadal —mot comú).
Qui dia passa, any empeny
Aquesta ha estat la frase feta amb què ha començat la secció. Qui dia passa, any empeny ens recorda que qui resol un sol dia acaba tirant endavant tot un any, per llarg que sembli. És una frase que també ens ajuda a anar fent quan ens trobem una situació complicada sobre la qual no en podem fer res i que ens dona cert consol.
Justament, comentar aquest frase el desembre del 2024 fa certa gràcia, perquè és el moment de l’any que menys costa d’empènyer perquè d’aquí a quatre dies ja haurà acabat, en queda poc.
Un Nadal ben singular i poc determinat
Nadal és un mot singular i així l’hauríem de fer anar: Ens veurem per Nadal. I no pas ens veurem pels Nadals, que respon a la interferència del castellà navidades. Tot i això, hi ha moments que ens interessa pluralitzar-lo perquè ens volem referir a més d’un nadal. És llavors que podem dir: Fa dos nadals que no ve.
Per norma general, Nadal s’escriu sense article però en porta quan el volem determinar, és a dir, assenyalar-ne un de concret. Una manera de determinar és posar-hi una data, un article, un possessiu, etc. Per exemple: El Nadal del 2020 va fer un fred que aixecava les pedres. Aquí ens estem referint a aquest Nadal en concret i no a qualsevol altre.
En resum, la frase Recordo els nadals amb l’avi seria totalment correcte, malgrat que és plural i que porta article, perquè ens referim només als nadals que vam passar amb l’avi, més d’un (plural) i amb article, perquè volem especificar que només són aquests.
D’on ve Nadal?
Prové del llatí dies natalis ‘dia del naixement’. Aquest dia era una festa pagana en què se celebrava el dia després del solstici d’hivern, en què la llum diürna torna altre cop a allargar-se. Els romans celebraven el naixement del Sol, (el natalis (Solis) Invicti), com a astre divinitzat que amb el temps es va considerar personificat en l’emperador romà. El cristianisme va aprofitar aquesta festa pagana transformant-la en cristiana per celebrar el naixement de Jesús.
Tres secrets de Nadal i l’Scrooge
El Diccionari català-valencià-balear és un pou de secrets que són autèntiques descobertes. Per fer-ne un tast revelem tres secrets que ens aporta el mot nadal:
- Nadal vol dir “desembre” en alguerès.
- Nadal no només és un cognom, al s. XVI va ser un nom propi.
- I l’Scrooge del mot: Nadal a Mallorca és un eufemisme del mot pardal, que vol dir “persona egoista que dissimula i que amb aparença d’innocent procura per ella i no per als altres”.
Sentim tió i cagatió? Com n’hem de dir?
Del tronc que piquem per Nadal perquè ens cagui regals en diem tió, no cagatió. Dit això aquest exemple ens va molt bé per explicar què és l’etimologia popular, que és justament el que fa que certes persones diguin cagatió. En l’espontaneïtat de la parla sorgeixen formes que parteixen de la confusió. Si aquestes paraules tenen èxit es van estenent a poc a poc i finalment poden arribar a instal·lar-se. Si ens hi fixem, per Nadal podrem sentir que molta gent anomena “cagatió” el tió perquè aquesta forma prové justament d’una confusió amb la cançó del tió “caga tió, caga torró…”, en què el verb “cagar” inconscientment s’ajunta a “tió” i es crea aquest nom propi: “cagatió”. Qui acabarà guanyant al carrer? No ho sabem perquè depèn de la dinàmica de la llengua i dels parlants.
Que no perdem mai la “cavalcada” dels Reis
La secció també ha destacat el mot cavalcada, que cada vegada el sentim més substituït per formes com cavalgata o cavalgada. En aquest cas, però, no és per un error d’etimologia popular, sinó per la interferència del mot castellà cabalgata. Amb això sí que hem d’anar en compte, alerta, que fa baixada.
