La Unesco va crear el Dia Internacional de la Llengua Materna per fer reflexionar sobre la importància de la riquesa lingüística i en defensa del plurilingüisme a tot el planeta. Se celebra el dia 21 de febrer.
És per això que no podem deixar emmudit un mot tan crucial com és llengua. Li donem veu.
Tenir-ho a la punta de la llengua
Llengua prové del mot llatí LINGUA, que igual que en català, fa referència a l’òrgan muscular que tenim dins de la boca i que serveix per mastegar i empassar el menjar perquè pugui ser digerit; és l’òrgan a través del qual percebem el sentit del gust; però també és fonamental per a la capacitat de parla i de produir sons. A banda del múscul, la llengua també és el “sistema de signes orals, escrits o gestuals, que serveix per a la comunicació”.
Totes dues significacions van molt lligades perquè com a òrgan intervé directament en la nostra parla i en la generació del llenguatge. Diguem que la llengua (òrgan) crea la llengua (sistema lingüístic). Físicament i lingüísticament també es troben i conflueixen, per exemple en la frase Ho tinc a la punta de la llengua, en què el missatge lingüístic es troba associat físicament al múscul bucal.
“La llengua (òrgan musculós) crea la llengua (sistema lingüístic)”
Mot llengua, resultat d’un fenomen fonètic
Amb un cop d’ull ja veiem que hi ha una variació important entre llengua i LINGUA, perquè aquesta última comença per ela i, en canvi, llengua, per ela doble (o ela palatal). Aquest fenomen fonètic s’anomena palatalització, procés en què una ela inicial llatina va passar a pronunciar-se com una ela doble en català. Aquest canvi del llatí al català va ser tan regular que és un dels trets característics de l’evolució de la nostra llengua.
Els mots que presenten aquest canvi fonètic són del grup anomenats “patrimonials”, que vol dir que parteixen del llatí vulgar i que han anat evolucionant històricament fins arribar als nostres dies. És el cas també, per exemple, de LUPUS > llop i LUNA > lluna.
Si diem llengua per què diem literatura i no lliteratura?
Hi ha paraules que no han seguit el mateix procés evolutiu sinó que se l’han saltat. En un moment concret va caldre introduir noves paraules al català i es van agafar directament del llatí amb només alguna modificació mínima. Són els “cultismes” i mantenen la ela inicial llatina. Alguns s’han popularitzat molt i ara pertanyen a la llengua comuna, com són “literatura”, “lectura”, “labial”, etc.
Sense pèls a la llengua
La llengua, tant la parlada com el múscul que la fomenta, té infinitat de frases fetes que descriuen sobretot diferents actituds humanes, evidentment relacionades amb el llenguatge parlat. Aquestes són algunes de les que hem trobat al Diccionari de sinònims de frases fetes:
- Venir-li a la llengua: dir alguna cosa que es té al cap
- Tenir la llengua aferrada al paladar: tenir molta set
- Llarg de llengua / fluix de llengua / tenir la llengua llarga: ser un bocamoll, ser molt indiscret
- Ficar-se la llengua a la butxaca / frenar la llengua: callar
- Tenir llengua: tenir informació
- Mossegar-se la llengua: reprimir-se a l’hora de parlar
- No tenir llengua: no dir res
- Retenir la llengua: evitar xerrar massa
- Tenir molta llengua: parlar massa
- Haver perdut la llengua / haver-se empassat la llengua / no tenir llengua / haver-se-li menjat la llengua el gat: quan algú es manté callat
- Tenir la llengua grossa: que no se l’entén bé
- Anar-se’n de la llengua: esbombar, perdre els estreps, dir-ne una de fresca
- Ser un mala llengua / Tenir la llengua esmolada: algú que malparla d’un altre
- Ser un llengua d’escurçó / llengua d’escorpí / llengua verinosa / llengua de ganivet / llengua serpentina / llengua viperina / llengua de foc / llengua de destral: ser un mala llengua en mode destructiu
- Tenir una llengua d’infern: dir moltes paraulotes
- Saber manejar la llengua / Tenir bona llengua: ser eloqüent
- Lligar-se-li la llengua: embarbussar-se
- Llengua de pedaç: la de qui no parla bé, que s’equivoca amb les paraules o expressions
- Curt de llengua però llarg de dits: que no sembla espavilat però que aprofita ocasions
- Treure un pam de llengua: estar molt fatigat
- No tenir la llengua travada / No tenir pèls a la llengua / No tenir rues a la llengua: no tenir pèls a la llengua
- Tenir la llengua lligada: que té el compromís de no parlar
