“De la mort a Mèxic se’n riu i sobre la mort se n’expliquen acudits, però per les morts es plora, també fins a esgotar les llàgrimes i fer callar tots els crits”. Així és com s’introdueix la relació entre Mèxic i la mort en la jornada Noche de muertos, presentada a la Sala Beckett, prenent com a punt de partida les festes del Día de Muertos, que coincideixen amb la Castanyada i Halloween.
El coordinador de l’esdeveniment, Diego Gómez Pickering; la Casa Mèxic Barcelona i la Sala Beckett han organitzat aquest esdeveniment per entendre la mort mexicana. Per això, han portat a Barcelona l’oportunitat de viure-la, escoltar-la i sentir-la en primera persona.
“La mort és una experiència col·lectiva”
La jornada ha comptat amb una conversa entre els escriptors Eduardo Ruiz Sosa i Diego Gómez Pickering sobre el significat de la mort en la cultura i la societat mexicanes. Per a Diego Gómez, la mort és part de la vida quotidiana: “És el més humà que hi ha, la mort.” L’escriptor Eduardo Ruiz ha destacat que, amb la mort, els humans sentim la necessitat d’establir un vincle: “És una experiència col·lectiva.” A continuació, s’ha inaugurat un altar de morts, dedicat a figures emblemàtiques de la dramatúrgia catalana, espanyola i mexicana.
Mariachis i un taller de pintura facial
A la jornada també hi ha hagut un concert de mariachis a càrrec de Georgina Rubio i el Mariachi Semblanza. I s’ha fet un taller de pintura facial a càrrec de l’artista Lupita Sierra, sota el nom de Cómo pintarse el rostro como La Catrina (calavera).
Mort amb M de Mèxic
Ja ho deia el poeta mexicà i Premi Nobel de Literatura 1990, Octavio Paz: “El cult a la vida, si de veritat és profund i total, és també cult a la mort. Ambdues són inseparables. Una civilització que nega la mort, acaba per negar la vida.”
