(Agències) Merche Mar, considerada per molts l’última gran vedet del Paral·lel, ha mort aquest dimarts després de tenir un ictus fa uns dies, han explicat a EFE fonts properes a l’artista barcelonina. L’artista ha mort sense que se’n sàpiga l’edat, que sempre va amagar.
Va començar la seva carrera a la sala El Molino de molt jove, sense antecedents teatrals a la seva família, en un moment, l’any 1965, en el qual despuntaven artistes com Johnson i Escamillo, amb qui va actuar. En alguna ocasió havia explicat que havia estudiat en un col·legi de monges, on va aprendre piano i ballet i als 13 anys va debutar tocant l’acordió, després de convèncer durant unes proves de selecció a qui va ser propietària i directora d’El Molino, la senyora Vicenta.
En la seva trajectòria, va intervenir en espectacles com a Rubias y morenas, La flauta del faraón, Las pícaras molineras, Béseme donde quiera, Taxi al Molino i Pluma y peineta, últim muntatge abans del tancament de la sala el 1997. Posteriorment, però, el 2010, va tornar al “seu” Molino quan va reobrir per actuar d’amfitriona amb “llengua viperina” a Made in Paral·lel.
“Un autèntic símbol de Barcelona”
En declaracions a EFE, l’agitador cultural Joan Estrada ha lamentat la mort de l’artista, a qui ha qualificat d’“autèntic símbol de Barcelona”, una dona “simpatiquíssima, propera, que en El Molino el primer que feia era guanyar-se les dones que hi havia entre el públic, per convertir-les en les seves còmplices”. Bona companya de les seves companyes, de La Maña a Amparo Moreno o Susana Egea. Segons Estrada, era també “solidària, sense anar mai d’estrelleta de res”.
En la seva llarga carrera també va actuar en sales de tot Espanya, així com en la televisió i va tenir algun paper al cinema, com en la pel·lícula Soldats de Salamina. L’any 2005 va publicar el llibre de memòries El Molino. Històries d’una vedet.
