(ACN/Redacció) L’escriptor Mario Vargas Llosa ha mort aquest diumenge a Lima a 89 anys “envoltat de la seva família i en pau”, segons ha confirmat la seva família. Novel·lista, assagista i dramaturg, va ser un dels escriptors més importants de la literatura contemporània. Autor d’una extensa bibliografia, va rebre nombrosos premis, entre els quals destaca el Nobel de literatura. També va ser distingit amb el Príncep d’Astúries de les Lletres (1986), el Planeta (1993) i el Cervantes (1994). Els fills han explicat que no es farà cap comiat públic, seguint les instruccions de l’escriptor, i confien poder tenir “la privacitat per acomiadar-lo en família i en companyia d’amics propers”.
“Barcelona em va fer escriptor”
Mario Vargas Llosa va néixer a Arequipa el 28 de març del 1936. La seva carrera literària va començar el 1959 amb el llibre de relats Los jefes, però el reconeixement com a escriptor li va arribar amb la publicació a Barcelona de La ciudad y los perros (1962). A partir d’aquí la ciutat es va convertir en un element cabdal per entendre l’inici de la seva trajectòria. “Barcelona em va fer escriptor”, havia manifestat en alguna ocasió.
Va ser l’agent literària Carme Balsells, qui el va portar a viure a la ciutat i qui va convertir-lo en veí d’un altre gran escriptor llatinoamericà, Gabriel García Márquez, que acabava de publicar Cien años de soledad (1967). Vargas Llosa va viure quatre anys a Sarrià, entre l’estiu del 1970 i mitjans del 1974, primer a la via Augusta i, després, a la cantonada del carrer dels Caponata amb Osi, i va contribuir a fer de la ciutat l’epicentre del boom literari llatinoamericà durant els anys 60 i 70.
Una llarga llista d’èxits literaris
Al primer èxit literari de La ciudad y los perros, s’hi va sumar una extensa llista de títols, entre els quals destaquen La casa verde, Conversación en La Catedral (1969), Pantaleón y las visitadoras (1973), La guerra del fin del mundo (1981), Lituma en los Andes (1993), La fiesta del Chivo, Travesuras de la niña mala (2006), El sueño del celta (2010), La civilización del espectáculo (2012) i El héroe discreto (2013). També hi ha títols més recents com La llamada de la tribu (2018), Medio siglo con Borges (2020), Dos soledades. Un diálogo sobre la novela en América Latina (2021), La mirada quieta (de Pérez Galdós) (2022), i Un bárbaro en París. Textos sobre la cultura francesa (2023). L’octubre del 2023 va publicar l’última novel·la, Le dedico mi silencio.
L’any 1993, Vargas Llosa va publicar les seves memòries, El pez en el agua (1993), una crònica de la seva aventura política entre els anys 1987 i 1990, quan es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials del Perú. També va desenvolupar una extensa tasca com a articulista durant més de 60 anys. La seva columna “Piedra de toque” es va publicar regularment a El País fins fa dos anys. Professor en diverses universitats de tot el món, va rebre més de 80 doctorats honoris causa.
Una veu crítica contra el procés independentista a Catalunya
Durant el procés independentista, l’escriptor —pròxim a Ciutadans— va esdevenir una de les veus internacionals més crítiques amb el procés i va ser una de les cares visibles de la manifestació a favor de la unitat d’Espanya a Barcelona.
Mostres de condol polític
Diverses entitats i personalitats culturals i polítiques han lamentat la mort de l’escriptor Mario Vargas Llosa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, a través d’un missatge a ‘X’, Illa ha destacat que la seva trajectòria “sempre estarà lligada” a Barcelona, i ha afegit que ha mort un dels escriptors “més universals” i amb una “amplíssima obra” que inclou vàries de les grans novel·les de les darreres dècades.
A través d’Instagram l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni ha lamentat la mort de Vargas Llosa, recordant que “Barcelona va ser casa seva durant els anys 70”, una època “fonamental per la seva trajectòria i pel dinamisme cultural de la ciutat”. L’alcalde reivindica el seu “immens llegat literari” i mostra el condol a la família.
