Oriol Maspons va posar cara a la Barcelona del Somorrostro, i va ser també mestre de retratistes de la ciutat com ara Colita o altres fotògrafs. En la seva obra també destaquen les fotografies de la “gauche divine”, un moviment de renovació estètica i intel·lectual barceloní del qual va formar part. Algunes de les seves obres s’han exposat al Museum of Modern Art de Nova York (MoMa), i també va publicar a l’’Annual Photography’ i al ‘Photography Year Book’, entre d’altres.
El fotògraf barceloní ha estat situat pels experts en la línia objectivista de Henri Cartier-Bresson. En la seva vessant intel·lectual, Maspons va publicar el volum ‘La Universitat de Barcelona’ (1971) i va il·lustrar el llibre ‘Arquitectura gòtica catalana’ (1974), així com altres obres, entre les quals hi ha ‘Poeta en Nueva York’ de García Lorca (1966).
A final de 2010, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va signar un conveni per quedar-se amb la col·lecció d’obres del fotògraf, formada per 1.500 instantànies sobre paper fetes entre els anys 50 i finals dels 80. Durant la dècada dels cinquanta, Maspons va capturar l’atmosfera de postguerra i els canvis econòmics d’Espanya. Més tard, el barceloní es va centrar en la fotografia de moda, arquitectura, publicitat i retrats. Oriol Maspons va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 2006.
Aquest dimarts al migdia s’instal·larà al tanatori de Sant Gervasi la capella ardent d’Oriol Maspons.
