Mor l’històric director de fotografia Tomàs Pladevall als 79 anys

(ACN) El director de fotografia Tomàs Pladevall ha mort als 79 anys, segons ha confirmat l’ACN. Considerat un mestre de la llum, amb 50 anys de trajectòria, es va ocupar de la il·luminació de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Destaca la seva feina com a responsable de la imatge en pel·lícules com Tatuatge, de Bigas Luna, El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, o Tren d’ombres, de José Luís Guerin, entre molts altres.

Nascut a Sabadell el 1946, Pladevall ha treballat a més d’una cinquantena de llargmetratges, va ocupar-se de la fotografia d’una setantena de produccions per a televisió, més de 400 curtmetratges, reportatges, teatre i concerts. Va treballar amb directors com Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Gonzalo Herralde, Rosa Vergés, Josep Maria Forn, Ventura Pons, Carles Benpar o Manuel Huerga.

Reconegut amb un Gaudí d’honor

L’any 2022, el director de fotografia va rebre el màxim reconeixement honorífic de l’Acadèmia del Cinema Català, el Gaudí d’Honor, al conjunt de la seva trajectòria. El guardó s’afegia a altres distincions al llarg de la seva carrera, com el Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999, dos Premis de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic de l’any (1986 i 1987) o el Prisma d’Honor 2013 de l’AEC, l’Associació Espanyola de Directors de Fotografia, entre altres guardons.

Una feina a l’ombra

En declaracions a l’ACN fa quatre anys, Pladevall assenyalava la “responsabilitat” de fer la feina “darrere la càmera”, un equip que és la “mà dreta de la direcció” però que sovint queda “en l’anonimat” i que apareix només als títols de crèdit. Pladevall expressava que el públic de les sales coneix les actrius i els actors, els directors i directores, però molt poc qui s’amaga darrere.

Interessat per la tecnologia digital des dels anys 80, quan va tenir el primer ordinador, recordava que va ser el primer a utilitzar una càmera Sony a Barcelona. Mestre de desenes de professionals, defugia amb modèstia les etiquetes “grandiloqüents” i “pretensioses”. Pladevall reivindicava sense complexos la feina “en analògic”, que no ha desaparegut. Així, recordava com a Hollywood molt sovint es roda en analògic i la cinta es transforma a digital: “La pel·lícula té un look més orgànic que el que es pot aconseguir amb censors electrònics i això fa que pugui interessar quant a imatge”.