Tapias era conegut per les seves cançons iròniques com per exemple “La tia Maria”, “La moto” o “El progressista”. Va debutar com a músic amb 18 anys, però també va destacar com a gastrònom, una de les seves passions que va expressar a través de diverses col·laboracions radiofòniques.

El caracteritzava el seu sentit de l’humor, que contrastava amb el to de la música catalana als anys seixanta, quan no va poder entrar als Setze Jutges. Tot i això, va poder publicar diversos discos com ‘Si fa sol…’ (1976) o ‘Xàndals i barretines’ (1982), l’àlbum que el va portar a l’èxit i al reconeixement professional.

Pere Tapias també ha escrit diversos llibres sobre el món de la gastronomia com ‘Plats de festa’ (1998) o ‘Taules i fogons’ (2006). A més, ha estat molt implicat en la vida de la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú, on fins i tot va ser nomenat Defensor del Ciutadà.