Les lletres llatinoamericanes han perdut un dels seus noms més aplaudits de la generació que va seguir la de Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa. El peruà Alfredo Bryce Echenique té en comú amb els seus il·lustres companys de professió una llarga producció literària, un èxit que va poder gaudir en vida, i també una forta connexió amb Barcelona.
Un peruà a l’exili
Nascut a Lima, al Perú, el 1939, Alfredo Bryce Echenique es va traslladar amb 25 anys a París per estudiar a La Sorbona. Començava així una etapa europea que s’allargaria tres dècades a causa del cop d’estat que va patir el seu país. En aquesta època, va escriure novel·les com Un mundo para Julius (1970) La vida exagerada de Martín Romaña (1981) o No me esperen en abril (1995), així com llibres de contes com Huerto cerrado (1968) o Magdalena peruana y otros cuentos (1986).
Hereu de la literatura de Julio Cortázar i César Vallejo, Bryce Echenique es va convertir en un dels principals exponents del post-Boom llatinoamericà. Segons ell mateix va reconèixer, els principals temes de la seva literatura són l’amor i la felicitat, la malaltia i la solitud. Guanyador de premis com el Nacional de Narrativa, el Planeta o el FIL de Literatura, la seva figura es va veure enterbolida per diverses acusacions de plagi en els seus articles periodístics.
Bryce Echenique i Barcelona
El 1984 es va traslladar a Espanya i va viure a cavall entre Barcelona i Madrid. A la Ciutat Comtal va conèixer qui seria la seva agent literària, Carmen Balcells, i es va relacionar amb Mario Vargas Llosa, que el va apadrinar en els seus inicis, i amb Carlos Barral, que el va editar a Seix Barral. La seva condició d’escriptor peruà a l’exili en ciutats com Barcelona va impregnar part de la seva obra. Bryce Echenique va viure de manera intermitent a la capital catalana fins al 2010.
