Va néixer al barri del Poblenou, en una família obrera, i poc es podia imaginar que arribaria a ser un dels escultors més destacats de la segona meitat del segle XX. Qui el coneixia diu que el seu origen humil se li notava en el caràcter. JORDI FAULÍ, director de l'equip constructor de la Sagrada Família "Tenia un tracte cordial, era bon amic i una persona generosa amb els col·laboradors." Subirachs va destacar en dibuix, pintura i grabats. Però sobretot és coneguda l'obra que va fer a la Sagrada Família. Aquesta és la façana de la Passió, en què Subirachs va esculpir més de 100 figures i quatre portes de bronze. Per molts experts representa la culminació de la seva carrera escultòrica. Com tota obra pública, les figures de Subirachs han tingut molts seguidors però també detractors. JORDI FAULÍ, director de l'equip constructor de la Sagrada Família "Les coses que tenen valor hi ha qui les elogia i hi ha qui les critica... Subirachs ha fet un grup escultòric amb el qual es trobava a gust... i s'ha adaptat perfectament a l'arquitectura que Gaudí." Segons Faulí, Subirachs es va deixar la pell a la Sagrada Família i mostra d'això són la quantitat de visitants que rep cada dia.
Nascut al barri del Poblenou, Subirachs era un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional. El 1986 va rebre un dels encàrrecs més destacats de la seva trajectòria artística: la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família. Hi va treballar entre 1987 i 2009. Per realitzar aquesta obra va viure i treballar en un habitatge modest habilitat a l’interior del mateix temple, com va fer el seu ídol Antoni Gaudí. Va comptar amb la col·laboració de Ramon Millet i Bruno Gallart.
Subirachs va recuperar l’expressionisme dels anys 50, que li va servir per emfasitzar l’expressivitat de les figures. Justament l’estil contemporani de l’obra va ser molt criticat en l’època perquè es considerava que trencava amb el realisme d’altres parts del temple. Fins i tot es va arribar a convocar una manifestació en contra de la intervenció de Subirachs.
Vint anys més tard, l’any 2005, l’obra es va donar per acabada, amb més de 100 figures de pedra i quatre portes de bronze on es recreen els dos darrers dies de Jesucrist. A banda d’aquest treball, dins la trajectòria de Subirachs també destaquen l’escultura Homenatge a la resistència catalana, el monument a Francesc Macià que s’ubica a la plaça de Catalunya -tampoc no exempt de crítiques-, el monument al Mil·lenari de Catalunya, i els relleus de l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Miquel.
En els darrers anys, les dificultats logístiques i les circumstàncies econòmiques van posar fi al projecte del Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, un museu amb la seva obra que s’havia d’ubicar a prop del Museu Picasso. L’artista havia cedit 300 obres de la col·lecció particular.
