Cardona (es Castell, Menorca 1938) era historiador i militar de professió. La seva oposició al règim el va portar a ser un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica (UMD), i va deixar l’exèrcit després del cop d’Estat del 23-F per dedicar-se a ser professor d’Història a la UB.
Entre l’abundant bibliografia hi destaquen llibres com “El poder militar en la España contemporánea hasta la guerra civil” (1983), “Franco no estudió en West Point” (2002), “El gigante descalzo: El ejército de Franco” (2003) o “Los Milans del Bosch: Una família de armas tomar” (2005).
També va escriure “Historia militar de una guerra civil” (2006), “El poder militar en el franquismo” (2008), “Alfonso XIII, el rey de espadas” (2010) i “Cuando nos reíamos del miedo” (2010).
El 19 de juliol a Barcelona
Gabriel Cardona va formar part del comitè d’historiadors que va assessorar el programa de BTV “Barcelona ciutadans en temps de guerra”. El 10 de juny de 2006, Cardona va participar al programa dirigit per Andreu Farràs i presentat per Manuel Campo-Vidal. Allà va explicar com va ser la sublevació militar a Barcelona i el paper crucial de la guàrdia d’assalt a l’hora de sufocar la rebel·lió.
