compartir
L’existència avui dia d’una editorial especialitzada en la gastronomia és més que comprensible tenint en compte l’interès generalitzat i creixent que suscita el món de la cuina i els xefs. Però què va passar el 1906 perquè Montagud Editores, una petita editorial nascuda a Barcelona, apostés per impulsar una revista especialitzada en el món del pa? I com s’explica que en 118 anys mai hagi deixat de publicar contingut específic relacionat amb la gastronomia?
Montagud Editores té la seu i també la llibreria i punt de venda al carrer d’Enric Granados, 70. Allà es creen els continguts de les revistes Apicius i Pastry Revolution i els llibres en què es narra i retrata l’univers creatiu dels xefs d’arreu del món. El 27 de novembre llançaran una col·lecció de sis llibres dedicats al restaurant Aponiente, del xef Ángel León. Es tracta de sis volums enquadernats dins una caixa amb més d’un miler de pàgines que volen ser el llegat del venerat xef gadità.
La primera revista estava especialitzada en el món del pa
Però per arribar fins aquí i entendre el camí recorregut per Montagud Editories cal retrocedir primer fins al 15 d’octubre del 1906. Aquell dia es va publicar el primer número de Molinería y panadería, una revista especialitzada en el món del pa. Explica el director editorial actual de Montagud Editores, Javi Antoja, que la revolució del pa es va avançar 100 anys a la de la cuina: “A principis del segle XX el món del pa va viure un boom bestial a França i Barcelona era el nexe d’unió amb el llegat de les grans fleques franceses, un camí natural de recepció de tota aquella informació”. Aleshores no hi havia cap editorial que ho plasmés i per això va néixer la revista.
El salt a la inversa d’Apicius: de revista digital a editar-se en paper
L’any 1930 el catàleg es va ampliar amb Confitería española, especialitzada en pastisseria. Les dues publicacions es van fusionar fa uns 12 anys amb la capçalera Pastry Revolution, que encara es publica i que ha estat Premi Nacional de Gastronomia i ha rebut un Gourmand Cookbook Award, entre altres distincions. En paral·lel a aquesta publicació també existia una revista digital, Apicius. Quan Antoja, que coneixia molt bé l’editorial perquè el seu pare hi va treballar tota la vida, va entrar-hi com a becari, li van dir que s’encarregués de nodrir de continguts Apicius: “La publicació aleshores no funcionava però en un parell d’anys la vam ressuscitar i vam treballar per passar la revista a paper. Avui fa 20 anys que s’edita”.
Segons Antoja el moviment que es va generar al voltant de la revista i de la manera com hi presentaven els continguts, “amb un llenguatge propi i un treball fotogràfic molt cuidat”, va acabar propiciant el naixement dels llibres dels grans xefs. El director editorial de Montagud Editores no amaga la màgia que per a ell suposa treballar en paper: “Em fa recordar quan de petit venia a veure el meu pare a l’editorial. L’olor del paper i la tinta formen part de la meva memòria olfactiva”.
“Testimoni de com la societat s’ha enfrontat al món de la cuina”
Amb totes aquestes publicacions Montagud Editores “ha estat testimoni de l’evolució de com la societat s’ha enfrontat al món de la cuina. Antigament era un món molt tancat, en certa manera classista”. Ajudada per la televisió, la cultura gastronòmica ha anat creixent: “Segons un estudi del Gremi d’Editors els llibres il·lustrats i especialitzats tenen una difusió cada cop més gran, hi ha molt interès”.
Assegura Antoja que reben peticions de les llibreries més prestigioses del món perquè “el focus està totalment centrat en la cuina que es fa a casa nostra”. Després del boom per la cuina d’El Bulli, durant un temps considera que l’atenció es va desviar cap als països nòrdics i Itàlia, però diu que ara torna a estar aquí: “Al costat dels projectes més consolidats hi ha noves generacions que estan obrint restaurants amb un talent bestial”.
