(ACN/Redacció) El Reial Monestir de Santa Maria Pedralbes ha posat en marxa un projecte de recerca, restauració, conservació i difusió de diverses sepultures de l’etapa fundacional del segle XIV. El treball permetrà analitzar la vida de la societat medieval catalana i aprofundir en aspectes com la vida al monestir medieval, l’alimentació, la vida quotidiana, la mort, la cort de la reina, l’envelliment, el matronatge, la dona com a promotora i el poder, la influència i la imatge de la dona a l’edat mitjana.
Es tracta d’un estudi multidisciplinari en què intervindran experts en art, antropologia, arqueologia i història d’àmbits tan diversos com la història de l’art o la medicina forense, i també en el lapse de temps necessari per poder-la completar. Javier Chillida, cap de la conservació preventiva i restauració, descriu així la seva intervenció: “La tasca de la conservació restauració del projecte és, des d’un inici, el control climàtic de les restes dels sepulcres o ossaris per portar-los al laboratori i el moviment, amb seguretat, de totes les restes extretes”.
El projecte comprèn diverses fases d’intervenció a les tombes, amb endoscòpies, l’excavació arqueoantropològica, els estudis antropològics al laboratori i la restauració. “Estem iniciant un procés ambiciós i de llarg recorregut que ens permetrà conèixer quines van ser les fundadores del monestir”, explica Jaume Muñoz Jofre, director de Patrimoni Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Setè centenari de la fundació del monestir
La previsió és que els resultats es comencin a publicar l’any 2026, coincidint amb el setè centenari de la fundació del monestir, fundat per la reina Elisenda de Montcada i de Pinós conjuntament amb el seu marit, el rei Jaume II, i culminant 700 anys d’història protagonitzada per dones.
L’Anna Castellano i Tresserra, directora del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, subratlla la importància de l’aniversari, “volem reivindicar la vida de les dones que el varen construir; la vida de la Reina Elisenda de Montcada i les dones que la varen acompanyar. Volem recuperar les restes d’aquesta primera comunitat per saber qui eren aquestes dones, com vivien, com era la societat del moment, què menjaven, quina era la seva salut i com era el món femení fa 700 anys“.
