L’exposició reuneix 120 imatges d’un dels moments més importants en la producció del fotògraf: des de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, fins al final de la Guerra Civil Espanyola, el 1939.

Es poden veure des de fotografies d’estrelles de l’època com Buster Keaton, Joséphine Backer, Mary Pickford i Douglas Fairbanks, fins a imatges de les antigues barraques del Somorrostro o d’esdeveniments com la visita del rei Alfons XIII per clausurar l’Exposició Internacional de 1929 o la manifestació a favor de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Pel seu treball en revistes, va tenir davant el seu objectiu polítics importants del moment, des de Manuel Azaña, Francesc Macià o Lluís Companys, músics com Pau Casals, escriptors com Josep Maria de Sagarra o Caterina Albert (Víctor Català) o esportistes com el boxejador Josep Gironés.

Gabriel Casas, Joséphine Baker a l'Exposició de Barcelona, 1929-1930, Arxiu Nacional de Catalunya

Pioner de la Nova Visió

Gabriel Casas va tenir una bona formació visual, en la qual la fotografia va ser molt present tant en l’àmbit familiar, el seu pare i el seu avi van utilitzar la fotografia i la pintura, com al professional, es va formar a l’estudi fotogràfic de Rafael Areñas, un dels més importants de Barcelona a principis del segle xx. A mitjan dècada de 1920, es va independitzar professionalmenti va combinar la fotografia d’informació i esportiva amb la publicitat i la fotografia industrial.

També va col·laborar amb algunes de les revistes més importants del moment, com ara ‘Imatges’ i ‘D’Ací i D’Allà’, i va treballar com a fotògraf per a diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fet va provocar que en acabar la Guerra Civil fos represaliat i no pogués publicar més en premsa.

Gabriel Casas, Antena de Ràdio Barcelona al Tibidabo, 1930, Arxiu Nacional de Catalunya

La seva vinculació als cercles de l’avantguarda artística el va dur a esdevenir un dels primers fotògrafs professionals espanyols que va utilitzar el llenguatge de la Nova Visió, el moviment d’arrel alemanya que va revolucionar el camp de la fotografia amb l’ús d’enquadraments sorprenents, plànols picats i contrapicats, contrastos de llums i formes i fotomuntatges. Va crear un llenguatge que va fugir del de la major part de la producció de l’època a Espanya i que el connecta amb la producció de l’avantguarda artística europea que creadors i teòrics com László Moholy-Nagy van promoure.

Gabriel Casas, Autoretrat, 1931, Arxiu Nacional de Catalunya