Francesc d’Assís Galí i Fabra va ser una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX. Pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador que va travessar des del modernisme a l’avantguarda. Va ser el mestre de tota una generació d’artistes com Joan Miró o Llorens Artigas, però va optar per jugar un rol invisible, treballant a l’ombra dels deixebles i sense preocupar-se del seu propi llegat.
El MNAC exposa i fa visible l’obra d’aquest artista que es volia ocult. La mostra recupera la petjada del qui no va voler deixar rastre, alhora que explora un capítol dels orígens del museu. I es pot visitar fins al 14 de setembre del 2025.
Autor del mural de la cúpula del Palau Nacional
Galí va ser precisament un dels artistes que més intensament va participar en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Va realitzar diversos cartells promocionals; juntament amb Ramon Sarsanedas va dissenyar el Paravent de la Creació, per al Pavelló dels Artistes Reunits, així com el diorama per a la gran exposició “El arte en España”.
La seva obra més notable, però, va ser el gran mural de la cúpula central del Palau Nacional en què va representar 35 figures al·legòriques de les belles arts, la ciència, la religió i la terra. Per pintar-lo, Galí va passar més de mig any pujat sobre una precària bastida a trenta metres d’alçària. La mostra suposa la revisió d’aquest grup iconogràfic per primera vegada des que va ser creat.
Sortir al Montseny amb “una corona d’ulls al cap”
L’exposició inclou una sèrie d’obres, audiovisuals i dispositius que conviden el visitant a participar i que són un homenatge a les màximes pedagògiques de Francesc d’A. Galí, qui en les sortides al Montseny amb els seus alumnes els demanava de no portar estris de treball i anar-hi només “fornits d’una corona d’ulls al cap”.
La Guerra Civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera, el 1938, i també es va veure forçat a emprendre l’exili, en què va passar 10 anys a Londres.
Una mostra complementària al Museu de l’Exili
L’exposició es complementa amb la mostra “Francesc d’A. Galí: exili i evasió”, que es pot visitar al Museu de l’Exili, MUME, de la Jonquera, fins al 3 de juliol del 2025, i que reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística.
