Imatge de l'autor/a
Escolta aquesta notícia

(ACN) La desaparició de la portada de marbre del monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, és encara un enigma. Però alguns fragments es poden veure ara a l’exposició “Sant Pere de Rodes i el mestre de Cabestany. La creació d’un mite”, que es pot visitar al MNAC fins al 28 de juny. És un homenatge a la trajectòria de l’artista, que alguns consideren el Picasso del segle XII, i a la seva gran obra perduda.

Com devia ser la portada?

L’estructura original feia sis metres d’ample per vuit d’alçària, i donava la benvinguda al temple, que era un important centre espiritual i de pelegrinatge medieval. La mostra recupera alguns dels fragments que es van perdre amb el desmuntatge, com el cap de Sant Pere o l’aparició de Jesús als seus deixebles al mar.

El MNAC s'endinsa en els misteris de Sant Pere de Rodes i el mestre de Cabestany | escultura, exposicions, MNAC
Vista de l’exposició. Foto: Eli Don (ACN).

La mostra proposa una reconstrucció hipotètica de la portada de Sant Pere de Rodes. De l’original, s’hi exposa per primer cop un relleu figurat, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica al segle XIX.

Peces inèdites

En total, l’exposició reuneix més de cent obres que expliquen com Cabestany es va inspirar en les temàtiques dels escultors de finals de l’imperi romà, i també els va copiar l’estil i la forma de treballar. Reuneix peces d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents, alguns dels quals inèdits, procedents de museus, biblioteques i arxius nacionals i internacionals. 

El MNAC s'endinsa en els misteris de Sant Pere de Rodes i el mestre de Cabestany | escultura, exposicions, MNAC
Vista de l’exposició. Foto: Eli Don (ACN)

Conèixer millor el patrimoni català

A partir de la destrucció i dispersió de la portada al segle XIX i el naixement posterior d’una consciència patrimonial, l’exposició, explica el comissari Manuel Antonio Castiñeiras, “vol fer una reflexió sobre la història del patrimoni català, la història de l’art, el reciclatge d’objectes, i també el misteri que va envoltar aquest escultor anònim del qual hem trobat tantes coses que valen la pena”.