La Mina Grott es va construir el 1850 per traslladar aigua a Sarrià des del pantà de Vallvidrera. També va funcionar com a transport, amb un trenet elèctric que portava passatgers de Sarrià al pantà. El 1916 la mina es va tancar al públic i actualment només hi allotja canonades d’aigua. Aprofitant que ara s’hi estan fent obres de manteniment, betevé hi ha entrat.

La Mina Grott travessa la serra de Collserola, del peu del funicular al pantà de Vallvidrera, i fa més d’un quilòmetre de llargada i un metre i mig d’amplada. Està tancada al públic i l’únic que s’hi fa és manteniment de les canonades d’Aigües de Sabadell i Sorea, que transporten el subministrament d’Aigües de Barcelona cap al Vallès.

El túnel es va construir el 1850 per fer arribar l’aigua del pantà de Vallvidrera fins al que, en aquell moment, era el poble de Sarrià. Rafael Gómez, encarregat distribució Sorea, diu que “per la gruta venia aigua del pantà, que es transportava per un canal fins a Sarrià”.

El trenet elèctric

El 1908, l’enginyer Carles Emili Montañès va instal·lar-hi un ferrocarril elèctric de passatgers, el primer d’Espanya. Els sarrianencs agafaven el trenet, que costava 35 cèntims, i anaven a passar el dia al pantà de Vallvidrera, tal com recorda el veí Vicenç Fonolleda: “Darrere del pantà hi havia un berenador, que era la font dels Pins, on els diumenges es feia ball amb un piano de maneta”.

Conflicte d’interessos

El ferrocarril només va funcionar vuit anys. El 1916 el van fer tancar per un conflicte d’interessos, ja que feia la competència al funicular de Vallvidrera. Es tractava d’un trenet que tenia llums de colors al sostre perquè els passatgers es distraguessin. De fet, al voltant del pantà es volien fer diverses atraccions, situació que tampoc no va agradar al Parc d’Atraccions del Tibidabo.