Escolta aquesta notícia

Ana Martínez explora la relació amb l’escultura i l’arquitectura dels materials industrials plàstics que envaeixen la nostra quotidianitat, mentre que Loana Flores investiga les possibilitats dels biomaterials per crear-ne de nous. Aquestes dues sensibilitats respecte a la matèria són el tema central de les dues exposicions que presenta La Capella. La de Loana Flores, fins al 6 de setembre i la d’Ana Martínez, fins al 27.

Ana Martínez i els plàstics

El projecte d’Anna Martínez s’estén com un laberint en diàleg amb l’arquitectura de La Capella, s’ha de travessar, s’hi ha de circular per anar descobrint tots els elements que amaga sota l’aparença del vinil que imita la fusta. Aquest adhesiu ho recobreix i ho engoleix tot, fins i tot un colom, unes cadires i unes cortines, entre d’altres, les formes dels quals suren a la superfície uniforme de la “fusta”.

La matèria com a tema central en les exposicions d'Ana Martínez i Loana Flores a La Capella | art contemporani, escultura, exposició, exposicions

L’artista juga amb l’equívoc del que és i el que sembla i proposa una mena de joc a l’espectador. Es titula La Mancha Más Ciega, un joc de paraules amb relació al territori de la Manxa però també a totes les coses que la nostra mirada no arriba a captar pel vel que les cobreix. En el fons és una reflexió sobre l’escultura i la importància que hi tenen els materials per interpretar-la. En aquest cas, l’artista juga a confondre els materials i les formes, de manera que la interpretació es complica i es converteix en un divertiment.

Loana Flores i els biomaterials

Loana Flores investiga els biomaterials, en concret si hi ha altres possibilitats d’entendre la matèria a partir de materials d’origen orgànic. L’artista treballa a còpia d’anar provant, d’anar fent experiments, en processos de diferents durades temporals.

La matèria com a tema central en les exposicions d'Ana Martínez i Loana Flores a La Capella | art contemporani, escultura, exposició, exposicions

A mig camí entre les arts visuals i el disseny, es fixa en la potencialitat de, per exemple, un gra de cafè i una closca d’ou, per generar matèries que de vegades s’assemblen al plàstic o a altres materials industrials. Les ordena en una mena d’arxiu, un sistema de classificació que recorda l’imaginari de les ciències naturals, que és el primer cop que exposa. També connecta amb les narratives decolonials, ja que s’ocupa d’investigar també els orígens dels elements i les condicions d’extracció i de transport.