Un animal de companyia, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), és “un animal que es té a casa perquè faci companyia”. Per contra, una mascota, segons el mateix diccionari és una “persona, animal o cosa que hom considera que porta sort”.
Així doncs, tu pots considerar el teu gos o gat, per exemple, que és la teva mascota perquè és com el teu talismà, et porta sort, però no oblidis mai que als ulls dels altres és el teu animal de companyia.
Etimològicament… provenen d’allà mateix?
Observem l’etimologia de les dues paraules. Com que animal de companyia és un conjunt de paraules, ens fixarem en la paraula de més força, animal, ja que de companyia és un complement del nom principal.
El mot animal prové del llatí anĭmal, -ālis que vol dir “ésser que respira, animal”. La primera vegada que surt documentada aquesta paraula és al s. XIV, en un text de Bernat Llull, tal com ens indica el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.
Seguidament, esbrinem l’origen etimològica de la paraula mascota.
El mot mascota, prové del francès mascotte, i aquest, del provençal mascoto que vol dir “el qui dona sort, sortilegi”. Així mateix, prové del mot despectiu de masco (“bruixa”) que surt del llatí vulgar masca (el qual ha donat altres mots com màscara) i arrelat a l’alta edat mitjana, tal com s’esmena al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Diccionari.cat.
Com es pot veure, el significat d’una i altra paraula és diferent i no hi hauria d’haver equivocació a l’hora de fer-les servir.
Per què els parlants usen més el mot mascota que animal de companyia?
Si ens fixem en què diu la RAE sobre el mot mascota, veurem que té l’accepció d’animal de companyia:
mascota | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE – ASALE
En canvi, si busquem animal, en cap lloc ens remet a la definició de mascota:
animal | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE – ASALE
Així, doncs, podem concloure que els catalans fem servir mascota com a animal de companyia per influència del castellà, perquè són mots sinònims. Ara bé, també pot ser per l’optimització de paraules a l’hora d’escriure o parlar.
