El Grec du al TNC la darrera creació d'una de les artistes més sòlides de l'escena catalana. Formalment 'Dies irae' és un espectacle conseqüent amb la trajectòria recent de Marta Carrasco. Pel que fa al contingut, ha arraconat l'imaginari personal amb una vocació més transcendent, que passa per fer una denúncia en tò burlesc de l'estament eclesiàstic i el seu rol en la opressió de la dona. MARTA CARRASCO, creadora i directora "A Déu jo no el toco, no el conec, no sé qui és...Déu pot ser un arbre, pot ser...no sé qui és. Però els seus corresponsals? Fa molt que fan molt mal, concretament a la dona." A Madrid, on l'obra ja s'ha representat, un espectador va sortir cridant indignat del teatre. Segurament no sabia que la creadora és neta d'una figura significada del catalanisme democristià, perseguit, per cert, per la FAI: Manuel Carrasco i Formiguera. La qual cosa té força molla... MARTA CARRASCO, creadora i directora "No el tinc en compte. No l'he viscut. I estic segura, perquè sé que era un home intelligent, que aquest espectacle no li semblaria malament. És més, riuria bastant." Com és habitual, els intèrprets provenen de diverses disciplines de les arts escèniques i aquest cop molts resideixen a Madrid, ciutat coproductora, a través del Festival de Otoño, amb el Grec i el Temporada Alta de Girona.
Amb ‘Dies irae’ fa crítica oberta de la jerarquia eclesiàstica, i particularment del discurs sobre la dona que el catolicisme ha articulat al llarg de la història. ‘Dies irae’ és un fragment del Rèquiem de Mozart, banda sonora de l’espectacle.
