Kramig és el títol de la primera obra de teatre que la dramaturga Marta Buchaca produeix en solitari amb La Pocket. Un risc que ha volgut córrer per explicar una història d’amor amb nom d’os de peluix d’Ikea que s’ha guanyat el públic a l’Espai Texas, on es podrà veure fins al 19 de juliol.
“Hi ha molt de mi i molt de l’edat en què has superat l’època Disney, quan deixes de buscar la família ideal i busques un amor real“, ha explicat l’autora al beteve directe. Buchaca confessa haver gaudit de les grans comèdies romàntiques del cinema dels 90 malgrat que sovint “passaven factura“. Per això ha volgut rescatar el millor del gènere, però fugint de l’amor idealitzat i estereotipat.
Els protagonistes són el Toni i la Laia, dos personatges totalment oposats que estableixen una relació plena d’humor i joc que els porta a embarcar-se en el projecte de tenir un fill. Els interpreten Biel Duran i Anna Moliner, entre els qui ha sorgit la química necessària per a tota comèdia romàntica. “Quan fas una obra de dos no ets res sense el que fa l’altre, nosaltres confiem l’un en l’altre i anem de la mà fins al final”, explica Duran.
“El missatge és que la vida són etapes”
La trama és, segons el coprotagonista, “difícil d’explicar sense revelar-la“, però reuneix els girs i contrapunts necessaris per no caure en un excés de sucre: “Fer aquesta funció dona sentit a la vida”. Per la seva banda, la directora assegura: “El missatge és que, al final, la vida són etapes“. També es mostra molt satisfeta de veure l’acceptació que ha rebut el text, també entre les generacions més joves, ja que defensa la necessitat urgent de “generar nous públics“.
Una reivindicació de la dramatúrgia catalana
“El teatre és molt precari, ni el Biel ni jo vivim només del teatre“, ha criticat la dramaturga, que treballa sobretot en guions audiovisuals per a pel·lícules i sèries, i que troba en l’escriptura teatral un lloc per al risc: “Estimar és de valents i produir teatre també“.
Conscients de tenir carreres consolidades, tots dos demanen polítiques culturals que ajudin a crear públic i oportunitats per a autors i intèrprets novells, una feina que, segons opinen, s’està fent més des del sector privat que no pas des dels teatres públics: “Quan una temporada amb moltes apostes per la dramatúrgia catalana veus que funciona, la gent agraeix que els referents siguin identificables i que parlem del nostre univers”, reivindica l’actor.
