Aquest dijous, 22 de maig, va engegar la Mostra Internacional de Films de Dones, que dirigeix María Zafra. És la 33a edició d’aquest certamen, creat el 1993. Va néixer quan a Barcelona hi havia un moviment feminista molt potent. “La Marta Selva i l’Anna Solà van detectar que era necessari crear, com en altres països europeus, un espai de cinema des d’una mirada feminista. I té el mateix sentit que quan va començar, perquè hi ha moltes dones fent cinema, però encara són moltes menys que homes. I si parlem de pressupostos, la diferència és enorme”, explica la directora.
La cinta que va inaugurar la mostra és Shahid, de la iraniana Narges Kalhor, actualment resident a Alemanya, on va demanar asil per la seva posició crítica amb el règim iranià. Un film que barreja ficció, documental i performance i que està inspirada en la seva vida. Narges Shahid Kalhor va voler bandejar el primer cognom perquè significa “màrtir”, un terme que no vol dur al damunt. “Mostra el patiment que suposa per les persones migrants i exiliades qualsevol tràmit burocràtic”, detalla Zafra.
Cinema a les places
La directora ha comentat també A picture to remember, un film de la ucraïnesa Olga Chernykh que empra abundant material de filmació domèstic i de càmeres de carrer per donar una mirada molt particular a la invasió d’Ucraïna, “molt personal, plena de tendresa i connectada amb les històries de la família i els diversos conflictes bèl·lics que ha viscut aquest país”.
La Mostra de Films de Dones, que s’allarga fins al 2 de juliol presencialment i fins al 18 del mateix mes a Filmin, té la seu principal a la Filmoteca, però l’1 de juny comença el programa de cinema a places de la ciutat, dedicat a comèdies creades per dones lesbianes i bisexuals. “Volíem que fossin pel·lícules d’històries ‘vivibles’, que no siguin drames, perquè les pel·lícules sobre lesbianes solen ser molt dures i no poden ser l’únic referent”. La directora ha comentat també que escollir els 55 films que conformen la mostra no és fàcil. “Volem que siguin cintes que no s’hagin vist, que no sigui el mateix cinema de sempre”.
