Així va ovacionar el públic a Maria Pagés i la seva companyia després de l'estrena d''Utopía' al Victòria. La sevillana, premiada amb diversos guardons, un dels quals el Nacional de dansa, ha construït un espectacle que transmet una energia molt especial gràcies a una gran compenetració de la companyia. El punt de partida era Oscar Niemeyer, un arquitecte que defensa les línies corbes. Tres linies que pugen i baixen per fondre's amb les coreografies dibuixen l'escenografia sòbria. MARÍA PAGÉS, ballarina i coreògrafa "La curva también es lo que es la vida, que sube, que baja, que es una continua transformación, que es irregular como somos nosotros, que no hay nada perfecto, que somos frágiles. Todo esto está en la curva. Pero en todos los movimientos del flamenco está la curva." L'ètica basada en el compromís i la solidaritat de Niemeyer es reflecteix en els títols del vuit números que integren l'obra. Títols com 'utopia', 'diàleg', 'anem junts, company'. També hi són alguns referents literaris de l'arquitecte: Neruda, Benedetti, Machado... Poemes seus són cantats en directe al llarg de l'espectacle, que funciona, finalment, com un encadenat de poemes ballats amb exquisidesa. Els amants del flamenc i els de la dansa en general tenen una cita obligada al Victòria.