compartir
Maria Lluïsa Solà passa pel ‘Mirador Barcelona’, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La barcelonina té una de les veus més reconegudes en el món del doblatge a casa nostra i també una de les veus més carismàtiques de la seva professió. Solà ha donat veu a personatges interpretats per actrius internacionals com Sigourney Weaver, Susan Sarandon, Glenn Close o Diane Keaton.
Maria Lluïsa Solà explica amb naturalitat i emoció els seus inicis en el món de la interpretació i el doblatge, un camí que va començar gairebé sense adonar-se’n, impulsada per la passió per la ràdio. Després de convèncer els pares per estudiar a l’Institut del Teatre, una prova a Ràdio Espanya li va obrir les primeres portes professionals. Recorda aquells primers anys com un aprenentatge constant, escoltant els companys i meravellant-se de la seva memòria i precisió: “Quan treien el so i ho gravaven jo pensava que feien màgia”. Els seus primers passos en el doblatge van ser humils però plens d’il·lusió, amb papers molt petits com el d’una cambrera o una senyora que passava pel fons d’una escena. A poc a poc, amb papers petits, va anar construint una carrera sòlida: “He treballat moltíssim, però estic molt contenta d’haver treballat molt i bé”.
L’actriu parla de la seva infantesa com una etapa feliç i de la relació amb Barcelona, una ciutat que ha vist transformar-se amb els anys. Tot i reconèixer que ara el ritme és diferent i que ja no fa gaire vida de barri, valora el creixement cultural i turístic de la ciutat, destacant-ne espais com les places del Raval o la platja. Solà es defineix com a barcelonina de cor i manté una actitud oberta cap als canvis i la diversitat lingüística. La seva manera tranquil·la de moure’s per la ciutat —preferint el transport públic i caminant a poc a poc— reflecteix una mirada serena i optimista sobre la vida i sobre una Barcelona que, malgrat tot diu, “sempre millora”.
El Mercat de la Boqueria apareix en el relat de Maria Lluïsa Solà com un espai carregat de records i emoció, un lloc que connecta el present amb la seva joventut. Explica que hi anava tranquil·lament quan estudiava a l’Institut del Teatre, molt abans que es convertís en un punt turístic massificat, i destaca que encara avui li provoca una sensació especial: “Quan hi vaig sembla que tingui vint anys menys”. Per a ella, anar al mercat continua sent “fantàstic”, tot i reconèixer que ara és diferent, una mostra clara de com Barcelona ha canviat amb el temps però conserva racons que desperten nostàlgia i afecte.
Després de 60 anys de carrera i més de 3.000 títols a l’esquena, la dobladora reivindica la seva professió, que considera que no té el reconeixement que mereix.
