(ACN/Redacció) La nova directora del Mercat de les Flors, María José Cifuentes, s’ha estrenat al capdavant de la direcció en una etapa marcada per les obres de rehabilitació de l’edifici. Amb un programa que busca “revalorar la dansa” situant el públic “al centre” de l’experiència, el seu objectiu és expandir la dansa i situar-la no només a escala metropolitana, sinó també arreu de Catalunya.
Buscar altres espais durant les obres
Cifuentes reconeix que la missió més immediata és “tancar acords concrets” amb diferents equipaments que els facin un “lloc” per poder continuar desenvolupant la seva activitat quan els treballs inhabilitin l’espai, previsiblement com a mínim durant dos anys sencers. “Necessitem el suport de la comunitat, de les institucions i de les estructures perquè vivim una situació inèdita”, ha explicat.
Un projecte de somni
Amb una llarga trajectòria vinculada a la dansa i al sector cultural, la historiadora xilena María José Cifuentes també acumula experiència en programació i ús d’espais públics. Cifuentes ha deixat clar que posar-se al capdavant de l’equipament català és un somni, ja que es tracta d’un espai que coneix molt i on ha vist créixer diverses generacions d’artistes.
Ha subratllat que la dansa permet reflexionar com una forma de pensament i també imaginar i construir altres maneres d’habitar el món. “Crec que és una oportunitat enorme per potenciar encara més l’escena”, ha subratllat, “que el Mercat deixi de ser entès com un teatre que fa dansa, sinó com un lloc que congrega l’experiència al voltant del cos i el moviment”.
Programació plural
Consolidar l’equipament com una institució reguladora dins de l’ecosistema de la dansa és part de la voluntat de la directora, però també acostar-se més a la gent, a través de programacions “diverses, inclusives, més accessibles, amb propostes que abracin la pluralitat cultural i generacional i que, fins i tot, facin ballar els mateixos espectadors”.
D’aquesta manera, les línies mestres del seu projecte posaran el focus en la nova creació, amb un major acompanyament als artistes; l’aposta per les coproduccions i la cerca de noves sinergies internacionals — amb especial accent a Llatinoamèrica—; l’expansió del projecte més enllà de la ciutat; l’educació i la mediació, i també l’abordatge de línies de pensament, que fugin una mica de l’exclusivitat de l’exhibició.