Normalment primer escoltem el disc i després arriben els concerts de presentació, però Maria Arnal (Badalona, 1987) ha seguit l’ordre invers a l’habitual: “Volia provar coses que no havia provat mai”, reconeix a La Brama. Des del Sónar i el Mercat de Música Viva de Vic que ja coneixíem algunes de les seves cançons, però fins al 20 de febrer no s’ha publicat Ama (Atlantic Records, 2026). “Soc una artista d’escenari i sento que les cançons no s’acaben mai de tancar fins que no troben el públic”, explica Arnal.
Arnal ha fet un disc “visceral, escrit amb el cos”, i a l’escenari l’artista sentia que, cantant-lo i compartint-lo, “també hi hauria transformacions”. Així ha estat: gràcies a la presentació en directe, les cançons van canviar “moltíssim”.
De què és ama Maria Arnal? “Del meu projecte”. Aquest és el primer disc que publica sense Marcel Bagés. De les 13 cançons que conté el disc, totes les canta en solitari i n’ha escrit i compost 12. Al disc no hi sona ni un baix ni una guitarra. Per tot això, Maria Arnal assegura que és propietària de la “meva veu, de la meva manera de cantar i d’explicar la meva visió, d’allò que puc aportar al món i al públic”.
“Em sento una artista molt més madura”
La cantant badalonina ja havia publicat dos àlbums, l’últim, el 2021, però durant aquests anys no ha parat. Des de posar música a espectacles de la companyia La Veronal amb Marcos Morau, com Sonoma i La mort i la primavera, fins a participar en el cinema amb Carles Marquès-Marcet a la pel·lícula Polvo serán. “Em sento una artista molt més madura, tant pel que vull dir com per com ho vull compartir. Sento que no només tinc una manera d’acostar-me a la música: soc millor compositora i millor cantant”, explica.
Després de patir una fractura al fèmur el 2014, va deixar la feina i va decidir estudiar cant a l’Escola de Música Moderna de Badalona, i la seva vida va canviar. “Crec que, si no m’hagués trencat el fèmur, m’hauria trencat una altra cosa. Ara em sento molt plena”, diu.
Maria Arnal, investigadora al Barcelona Supercomputing Center
Maria Arnal també ha passat un any al Barcelona Supercomputing Center, investigant com funcionen els models d’intel·ligència artificial. “Vaig descobrir que la veu humana no es pot clonar amb tota la seva riquesa i sofisticació”, explica.
“Treballo de forma artesanal amb tots els meus clons, que m’ajuden a expandir la meva veu cap a llocs on el meu cos físic no pot arribar, però només reprodueixen algunes dimensions de la meva veu.”
Reivindicar models públics
Maria Arnal també reivindica “els nostres drets digitals i tenir una visió crítica sobre la tecnologia”. Per això, reclama “generar models públics”, perquè “fa anys que generem dades que són les que han permès entrenar les intel·ligències artificials”.
