Fa 10 anys, un jove director català va estrenar el seu primer llarg i es va posar en el mapa del cinema independent estatal, amb una veu inconfusible i un univers personal característic que s’ha mogut entre diversos gèneres. Ara, amb Rubén Antón, recuperem i repassem a betevé directe la carrera de Marc Ferrer, aprofitant l’estrena de Reír, cantar, tal vez llorar, el seu darrer film.
Totes les transicions de Marc Ferrer
Rubén Antón considera Marc Ferrer un cineasta “trans” perquè ha transitat tots els gèneres: del drama a la comèdia, d’aquesta al musical, al terror, a la metaficció… Nascut a Sabadell el 1984, s’ha convertit en un dels noms de referència de la programació del D’A, el festival de cinema d’autor de Barcelona, ja sigui com a director o com a guionista de films com La amiga de mi amiga (Zaida Carmona, 2022). Les seves històries reflexionen sobre les relacions amoroses, les pulsions eròtiques i sexuals i la fugacitat de la joventut en els nostres temps, a través d’una mirada iconoclasta i queer.
A la filmografia de Marc Ferrer hi participen intèrprets professionals com Nausicaa Bonnín, Karme Málaga o Azahara Moyano, al costat d’altres de no professionals i de membres del col·lectiu queer com Samantha Hudson o Mònica del Raval. Al llarg d’una dècada, el cineasta ha dirigit els llargmetratges Nos parecía importante (2014), La maldita primavera (2015), Puta y amada (2015), ¡Corten! (2021) i Reír, cantar, tal vez llorar (2024), a més dels curtmetratges Mi odio en tu corazón (2019), El corazón rojo (2020) i ¿Qué sabemos del asesino? (2021).
Riure, cantar i plorar
A Reír, cantar, tal vez llorar, Marc Ferrer ens proposa un musical protagonitzat per la Toñi, una dona trans de mitjana edat que demana a un sant que li enviï un noi atractiu. Dit i fet, el jove Lahcen, un atractiu immigrant marroquí, es presenta al seu davant i sorgeix l’amor entre la parella. El problema és que, a la Barcelona del segle XXI, encara hi ha gent que no veu amb bons ulls una relació com la seva. El nou treball de Marc Ferrer es podrà veure a partir del 3 de gener a Filmin, després del seu pas per les sales de cinema i de veure’s en festivals com el D’A o el BAFICI.
