El mapa elaborat pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) recull la localització, fotos i detalls de 150 elements del patrimoni industrial català. El web, que permet fer la cerca per comarca, tipus d’activitat o paraula clau, és fruit de quatre anys de treball que ara es concreten amb l’objectiu de difondre la història del país.
El portal es divideix en tres àmbits: els elements preindustrials (23) com molins, pous de glaç o manufactures d’indianes; les infraestructures pròpiament industrials (84) del sector tèxtil o del suro i els d’elements d’obra pública (43) relacionats amb els serveis d’aigua o electricitat. A Barcelona n’hi ha una vintena.
Un taller d’estampacions d’indianes del segle XVIII
Al barri del Raval es conserva encara, i amb molt bon estat, la Casa Fàbrica del carrer de les Tàpies. Es tracta d’un espai documentat des de 1782 que l’empresari Ramon Nadal va utilitzar primer com a magatzem de cotó i que posteriorment, cap a 1820, l’empresa Muntadas la va transformar en una filatura de cotó. Aquí es va desenvolupar una activitat molt important en aquella època: l’estampació de teixits de cotó o l’anomenada manufactura d’indianes.
Vuit joies del patrimoni industrial a Barcelona
El mapa del patrimoni català destaca dos edificis de Sants-Montjuïc i l’Eixample: la fàbrica tèxtil del Vapor Vell de Sants (1844), ara una biblioteca, i la fàbrica de Can Batlló, dedicada a les filatures de cotó i ara seu de l’Escola Industrial de Barcelona. També recull la fàbrica Casaramona (1909-1912), dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i actualment seu del CaixaForum; la Sedeta (1900), una de les primeres fàbriques on es va produir seda crua (ara centre cívic); la fàbrica de cerveses Damm (1905), on es pot veure la sala de maceració i que és coneguda ara per les activitats culturals que s’hi organitzen.
El llistat permet veure com la majoria de les fàbriques que van acollir activitats industrials a la capital catalana durant els segles XIX i XX s’han convertit ara en centres culturals o espais destinats a l’ús veïnal. A més dels citats, un clar exemple n’és el complex industrial de Fabra i Coats (1910), una fàbrica de filatures de Sant Andreu que acull actualment una fàbrica de creació. Ben a prop, al barri del Poblenou i el Clot, hi ha dos espais que segueixen la mateixa dinàmica: a Ca l’Aranyó (1877), un espai dedicat a la manufactura del cotó, s’hi ha instal·lat el Campus de la Comunicació-Poblenou de la UPF i La Farinera del del Clot, construïda l’any 1902, és i utilitzada actualment com a centre cívic.
La petjada de l’obra pública
El Museu de la Tècnica també posa l’atenció als elements patrimonials fruit de l’obra pública com l’estació de Nord (1862) i l’Estació de França inaugurada l’any 1929 per l’Exposició Internacional; els mercats de Sant Antoni (1882) i del Born (1873-1876), dissenyats per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias; l’Observatori Fabra (1904); la Central Transformadora de Sants (1928-1930); la Hidroelèctrica de Catalunya de Pere Falqués (1896-99), al Fort Pienc; les Antigues instal·lacions de Catalana de Gas (1905-1906) i els Magatzems Generals de Comerç de Barcelona (1881) coneguts com a Palau de Mar, ara seu del Museu d’Història de Catalunya. Relacionats amb l’aigua, hi ha la Torre de les Aigües del Besòs, la Torre d’Aigües de Dos Rius i el Dipòsit de els Aigües del Parc de la Ciutadella.
