De les 10 portades que configuren el mapa, l’única obra en llengua catalana i escrita per un autor català, en aquest cas autora, és ‘Mirall trencat’, de Mercè Rodoreda, al districte de Sarrià – Sant Gervasi. A Gràcia, el llibre més prestat és ‘El complejo de dinero’, una crítica al capitalisme de Franziska von Reventlow. L’amalgama literària està plena de curiositats com la novel·la de fantasia històrica ‘Las nieblas de Avalón’ a Ciutat Vella i també d’autors més actuals com el colombià Juan Gabriel Vásquez a Horta-Guinardó.
El segon mapa d’aquest article permet descobrir el rànquing de les tres novel·les més prestades a cadascuna de les biblioteques. Els colors engloben els equipaments per districte. De gener a març del 2017, com a màxim, un llibre com ‘Historia de un canalla’, de Julia Navarro, s’ha prestat 16 vegades a la Biblioteca Josep M. Ainaud de Lasarte al barri de la Sagrada Família. La majoria s’han prestat una desena de cops o menys.
La novel·la negra de Dolores Redondo és un dels reclams més generalitzats a les biblioteques però, sobretot, a la Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica del Poblenou. La trilogia d’aquesta escriptora ocupa el pòdium dels tres llibres més prestats. La tirada dels best-sellers influeix en els préstecs, tant en castellà com en català, o en autors com Carlos Ruiz Zafón i María Dueñas, presents en els resultats de diverses biblioteques. Un fenomen en auge és el de la novel·la romàntica ‘Calendar girl’, la seqüela de ’50 ombres d’en Grey’, que acumula reserves en diferents centres.
Un altre focus que marca el servei de préstec és que l’obra sigui una lectura obligada a les escoles i instituts o que la recomanin els professors. L’especialització de la biblioteca i les activitats que organitza també hi tenen relació. A la de Montbau, que està especialitzada en novel·la negra, el llibre més prestat és de Francisco González Ledesma. Una altra curiositat la podem trobar al Carmel. A la Biblioteca Juan Marsé, l’obra més sol·licitada és ‘Últimas tardes con Teresa’, del mateix escriptor que dona nom al centre. La programació que va fer la biblioteca centrada en els 50 anys de l’obra pot haver-hi influït. A més, també és lectura obligada a batxillerat.
