Ja fa més de 10 anys que van sortir a la llum els comptes a Andorra de la família de Jordi Pujol Soley. Coincidint amb l’any que s’ha de celebrar el judici, s’estrena Parenostre, una pel·lícula que submergeix l’espectador en la gestió que la família de l’expresident va fer davant d’aquell escàndol mediàtic, el 14 de novembre del 2014 i que va acabar amb la confessió sobre la deixa de l’avi de qui va estar al capdavant de Catalunya durant 23 anys.
Es tracta d’una “política-ficció“, segons ha definit a betevé directe el seu director, Manuel Huerga: “És ficar el nas en aquella casa i veure com entomen la bomba que està a punt d’esclatar“.
Repartiment de luxe
Josep Maria Pou interpreta el paper de l’expresident Pujol mentre que l’actriu Carme Sansa ha entomat el repte de posar-se a la pell de Marta Ferrusola. “La idea no era que ens assembléssim, sinó l’alçada del Pou hagués estat un problema, es tractava d’explicar una cosa molt concreta que havia passat dins de la família”. El seu personatge és un pilar a la família, una dona decidida a protegir els seus fills tot i els delictes dels quals se’ls acusa. “Ella li diu que deixi estar el país, que ara el país són els seus fills“, comenta la intèrpret.
De fet, el guió, escrit per Toni Soler, imagina tant converses i escenes casolanes com els malsons que turmenten l’expresident per omplir els forats d’una trama farcida de cotxes de luxe, viatges a Andorra i escoltes a La Camarga. Tampoc no hi falten converses amb el rei i trobades amb el comissari Villarejo.
“L’obra política o l’obra mal feta?”
Es tracta d’una història en què els Pujol mostren contradiccions evidents entre el poder i l’abús de poder i entre el seu desig de fer país i patrimoni. Tot i que, segons Huerga, també obre un debat entre “què pesa més, l’obra política o l’obra mal feta?“.
El cineasta reconeix que el film intenta ser equànime i, per tant, no deixarà contents ni partidaris ni detractors de Pujol: “Rebrem per tot arreu, perquè no és una pel·lícula condescendent, no el blanquegem però tampoc no és una pel·lícula que vagi a rematar, perquè encara està pendent de judici”.
El primer film de producció digital
Tant els interiors com els exteriors de la pel·lícula s’han rodat en un plató amb l’ajuda dels avenços en tecnologia croma i les pantalles LED que permetien projectar diversos fons. Es tracta del primer film rodat íntegrament amb producció digital de l’estat, fet que ha permès concentrar el rodatge en només 20 dies, tot i que ha requerit més temps de pre i postproducció.
“M’hi vaig acostumar molt ràpid, et marcaven una ratlla a terra i et deien que allò era la porta”, recorda Carme Sansa. Manuel Huerga també ha abraçat des de la direcció aquest repte tècnic que fa que el rodatge sigui més “ràpid i còmode”.
