La ucraïnesa Liudmila Monastyrska s’alterna amb la italiana Maria Pia Pisticelli en el paper de la cortesana Manon, i el paper del seu amant, el cavaller Des Grieux, l’assumeixen el nord-americà Gregory Kunde, el canari Jorge de León i el porto-riqueny Rafael Dávila. Debuten al Liceu el director musical, Emmanuel Villaume, i el director escènic, Davide Livermore.

Composta el 1892 per Giaccomo Puccini, ‘Manon Lescaut’ és un drama líric en quatre actes inspirada en la novel·la homònima de  l’abbé Prévost. Narra la caiguda en desgràcia de Manon Lescaut, una cortesana que fuig del convent on ha de ser ingressada amb el cavaller De Grieux, bojament enamorat d’ella. Però el seu germà Lescaut l’emparella amb el banquer i ancià Geronte aprofitant el gust per la riqueses i luxes de la jove. Més endavant, sabent que ella no és en realitat feliç, Lescaut ajuda a refer la parella, però Geronte la fa detenir i és deportada als Estats Units, on la seguirà De Grieux. 

L’òpera  ha estat dirigida per Davide Livermore, qui debuta al Liceu. Ha situat l’obra no a finals del segle XVIII, com la novel·la original en què es basa el llibret, sinó el 1892, any en què Puccini va compondre la partitura. Això li permet situar el quart acte no en un desert de Louisiana (una certa incongruència de l’original) sinó a l’Illa d’Ellis, on eren confinats en quarantena els immigrants que arribaven d’Europa a Nova York a finals del XIX i principis del XX. També ha afegit un narrador al principi de l’òpera, un De Grieux ja vell que recorda, 50 anys després, els fets ocorreguts.