“La veritat de vegades no vol donar la cara, o no pot, i es disfressa de mentida”. És una de les frases lapidàries que li diu a l’obra teatral Malditos tacones Victoria Burton, interpretada per l’actriu Luisa Martín, a María García, a qui dona vida la intèrpret Olivia Molina.
Unes sabates de taló alt només són l’excusa perquè dues dones de vides oposades despleguin, en una conversa de 65 minuts, tot de reflexions sobre allò que sotmet i domestica una dona en la societat contemporània. Perquè malgrat que tenen vides oposades, ni l’una ni l’altra senten que tenen un encaix real en aquesta societat.
Un text descarnat en un espai obert però claustrofòbic
Martín ha explicat que l’escena es concep com un “espai obert però molt claustrofòbic” en què ambdues el que intenten és “treure de la motxilla un passat que ens fa mal”, de manera que tot plegat es conxorxa per generar tal ambient que la funció, com ella la concep, és “un tomahawk fins al final”.
Molina, per la seva banda, ha dit que el text de Malditos tacones és “descarnat” i que les dues dones, malgrat ser d’edats diferents, es fan de mirall, “es troben i es reconeixen”. “Han viscut en un món desigual que les ha tractat amb molta violència”, ha destacat l’actriu.
“Allò que ens donava seguretat ja no ens en dona”
Malditos tacones està escrita pel dramaturg Ignacio Amestoy (Premi Nacional de Literatura Dramàtica i Premi Lope de Vega de Teatre) i dirigida per la valenciana Magüi Mira (Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts), qui avui en roda de premsa ha explicat que “veure treballar [les dues actrius] ja és un espectacle” en si mateix i que per ella el teatre “és gaudi, per sobre de tot”.
En referència a l’argument de l’obra, Mira ha comentat que vivim en una època en què “el terra es mou. Allò que ens donava seguretat ja no ens en dona. I ens cal confiança”, per la qual cosa ha reclamat “transparència en tots els àmbits”, també en el món privat, en què ha indicat que “també hi ha corrupció”, cosa que “ens toca el cor i les tripes”, ha sentenciat.
La peça es pot veure fins diumenge, 7 de setembre, al Teatre Goya i l’estrena d’aquest dimarts és la funció número 90 que fan d’aquest muntatge, que ja ha passat, entre d’altres, pel Teatre Belles Arts de Madrid.
