La riera de Magòria drenava les aigües que venien dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià. La riera marcava el límit entre el terme de les Corts de Sarrià i els de Sants i Hostafrancs. La Magòria i la Font de la Guatlla, que s’ha convertit en un dels barris de Barcelona, és un territori petit, comprès entre la muntanya de Montjuïc, la plaça d’Espanya, el carrer de la Mineria i la Gran Via. Les dues zones, Magòria i Font de la Guatlla, queden dividides pel carrer de Trajà, i la Magòria seria l’espai més proper a la plaça d’Ildefons Cerdà.
Cap al 1900 aquesta zona de Sants era una zona rural i on poques masies conreaven alfals, blat i arbres fruiters. Més tard, l’any 1912 es va inaugurar l’estació de tren de la Magòria —propietat de Ferrocarrils Catalans—, un edifici pel qual es reconeix especialment la zona avui en dia i que va portar més activitat al barri. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Josep Domènech Estapà.
Actualment aquesta estació ja està en desús, després que el 1974 es tanqués i l’edifici quedés abandonat. La nova, anomenada Magòria-la Campana, es va inaugurar el 1997 i va acostar la connexió amb la resta de la ciutat.
