Devorant cançoners tradicionals, Magalí Sare va descobrir una paraula que podia descriure tant les dones que s’havien casat i es volien separar com les que no es volien casar de cap manera: descasar. El concepte la va captivar fins al punt de convertir-lo en el títol i l’eix central del seu nou disc, format per 15 cançons que exploren el “desenamorament, el desengany, el fet de descarrilar-se i de descasar-se”.
La mateixa artista s’identifica amb aquesta idea. “Soc una descasada de la vida”, ha explicat a La Brama, reivindicant el dret a qüestionar els models tradicionals de relació i a construir una identitat pròpia al marge de les expectatives socials.
L’origen del projecte es remunta al 2023, durant una gira per Eslovàquia. Allà va descobrir el cant tradicional d’una núvia que s’acomiada de la seva terra i de la seva família abans de casar-se. Aquella experiència va despertar el seu interès per investigar el que defineix com el “trauma del matrimoni o la violència matrimonial”, un fenomen present en diverses cultures del món.
Una de les cançons del disc, Anunci al diari, recupera el text d’una dona que, fa gairebé un segle, publicava un anunci buscant marit. La peça també incorpora un poema d’una jove que resa a Sant Antoni, el sant matrimonier. “És una barreja entre l’anunci i els versos santificats. Les dues veus volen el mateix: que les tractin bé”, explica Sare. L’artista va interpretar aquesta cançó amb el Cor Bruckner durant la gala Catalunya Aixeca el Teló el setembre passat.
“La dona com amb més homes havia estat més preuada era”
El disc també recull tradicions d’altres cultures, com Sirviñaco, una cançó ancestral originària dels Andes. “És el nom d’una tradició en què la parella conviu abans de decidir si es casa. Han de treballar junts, poden tenir fills, i aquest procés pot durar mesos o anys. Si funciona, les famílies formalitzen la unió”, explica.
Per a Sare, aquesta pràctica contrasta amb els valors cristians tradicionals. “Em sembla molt més oberta que els valors cristians de castedat, la dona com amb més homes ha estat més preuada era. Tenia més experiència, i s’havia aquí confiat la seva descendència”, reflexiona. Amb Descasada, Magalí Sare construeix un relat musical que travessa fronteres i tradicions per qüestionar el matrimoni com a institució i reivindicar noves maneres d’estimar i de viure.
Sare ha fet tots els arranjaments del disc
Magalí Sare ha assumit per primera vegada tota la direcció musical del seu nou treball. L’artista ha fet tots els arranjaments d’un disc que no té productor i que s’ha enregistrat, en gran part, a casa seva. “Tenia moltes ganes de veure què passava si jo estava al capdavant de tota la direcció musical, i el que ha passat és que estic contentíssima”, explica. L’experiència, afegeix, li ha donat una nova confiança creativa: “És com un superpoder. Em sento capaç d’arranjar qualsevol cosa”.
Descasada és també el projecte més col·lectiu de la seva trajectòria. El disc inclou la participació de prop de 90 músics, entre els quals el contrabaixista Manel Fortià i les veus del Cor Bruckner Barcelona. “És un disc gravat a molts llocs i amb molta gent”, destaca.
Entre aquestes col·laboracions, n’hi ha una d’especialment significativa: la de la seva germana, directora del Cor Bruckner Barcelona. “Feia molt temps que volia treballar amb ella. Li tinc molt respecte, és una supermúsica”, afirma Sare.
El perfil de Magalí Sare
Magalí Sare ha rebut moltes educacions musicals diferents. Va començar a cantar amb només nou anys al cor infantil del Gran Teatre del Liceu. Als 19 anys va iniciar els estudis de flauta clàssica al Conservatori del Liceu, però després de dos cursos decideix deixar-los per orientar la seva carrera cap al jazz i la música moderna. L’artista conclou: “Descasa, a nivell musical, és un clímax de totes les músiques que conec.”
En solitari, el 2017 va publicar un primer treball on cantava a l’amor i als dimonis d’una relació sentimental tòxica. El 2020, al costat del contrabaixista Manel Fortià, va donar forma a un disc fet de fang i núvols. El 2022 va confirmar que és una artista esponja, capaç d’absorbir influències diverses com la de les dones de la seva família: la mare, la germana i la neboda.
