Durant la Transició espanyola, un grup de joves va prendre el vídeo com a eina experimental d’intervenció política. Van estar actius a Catalunya entre 1977 i 1983 i van qüestionar les narratives dels mitjans oficials, que encara estaven molt influenciades pel franquisme. Ara aquell moviment es recull en una triple exposició al MACBA, sota el títol El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA. La conformen la mostra “Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari”, “Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens” i “Pere Portabella: la mirada compromesa”. Totes tres es poden veure fins al 23 de maig del 2027.
El vídeo com a arma social
El grup Video-Nou es va constituir l’any 1977 a partir d’unes jornades de vídeo celebrades a la Fundació Joan Miró. Daniel Gasol, un dels comissaris de l’exposició, els ha estudiat en profunditat i destaca que no eren artistes, sinó que “es cataloguen des d’una perspectiva activista, ètica“. Els membres procedien de diferents àmbits i disciplines, des de la sociologia fins a l’arquitectura, la pedagogia o l’educació, de manera que conformaven “una mirada polièdrica”.
Molts provenien de l’Institut del Teatre, explica María Berríos, també comissària de la mostra, on investigaven el mitjà audiovisual. Eren joves interessats en el vídeo: “L’entenien com una arma social, com una possibilitat d’intervenir en la societat i participar políticament de la Transició. Es veuen “com a productors de contrainformació, en un moment clau”, ja els poder fàctics del franquisme continuaven operatius. Per Berríos, avui són un mirall quan “la comunicació global ens està començant a fallar”.
El carrer també és nostre
El carrer també és nostre (1981) sorgeix d’un taller que feien a les escoles. Compartien l’eina del vídeo amb la mainada, que s’autoafirmava reclamant el dret al carrer: “S’autoentrevistaven i intervenien en el seu context per transformar-lo. És un manifest en contra de la compartimentalització de les infanteses”.
Nova lectura de la Transició espanyola
Per Daniel Gasol, recuperar la feina d’aquest col·lectiu fa possible que puguem llegir aquest període històric d’una altra manera. L’exposició s’emmarca en una recerca que va desenvolupar Gasol amb el llibre Història no oficial durant la hipotètica Transició: el cas Vídeo-Nou / SVC. L’exposició està distribuïda en quatre àmbits que creen el marc narratiu de la mostra i fan possibles altres lectures d’una Transició “molt mal explicada i extremadament edulcorada”.
Per a l’exposició, el MACBA ha digitalitzat treballs com El carrer també és nostre, noves digitalitzacions de la Lliga de Catalunya, versions de la vaga de benzineres de la CNT, entre d’altres, i això permet “ampliar la narrativa i el discurs de la Transició espanyola”.
