compartir
Els barcelonins han acudit a la crida del MACBA per participar en un happening col·lectiu per celebrar els 30 anys del museu, que es va inaugurar el 28 de novembre del 1995. La celebració ha tingut com a referent el grup dels catalans de París, integrat per Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, juntament amb Dorothée Selz. La festa participativa, amb prop de 1.200 assistents, ha estat la primera de les accions d’un cap de setmana de portes obertes.
Festa participativa
Montdedutor s’han fixat en els catalans de París i els seus Cérémonials multitudinaris en què el públic participava activament. Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol recuperen l’energia festiva i contracultural d’aquelles accions i en fan una posada en escena, amb humor i teatralitat. Tot plegat, per celebrar el motor de transformació de l’art.
El sarau s’ha allargat fins a la mitjanit i el moment culminant ha estat el del pastís d’aniversari. Molts, com el Josep Maria, volien sentir-se part de les mítiques accions d’artistes que els han inspirat: “Soc molt fan d’Antoni Miralda i em feia il·lusió participar-hi”. D’altres, com la Carline i la Julie han vingut a gaudir i celebrar els 30 anys del MACBA.
“El que hem fet aquí és convidar la ciutadania per imaginar-nos part d’aquest ritual participatiu que ha transformat el museu en una festa popular“, així defineix la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose, la multitudinària festa artística dels 30 anys.
Tret de sortida de tres dies de portes obertes
La jornada festiva ha donat el tret de sortida a tres dies de portes obertes, durant els quals es podran visitar sense reserva prèvia les exposicions “Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica“, i “Com una dansa d’estornells. Col·lecció MACBA”, que aglutina unes 200 peces d’una cinquantena d’artistes que protagonitzen un itinerari que vol ser un homenatge, però també una revisió crítica dels fils que han trenat el museu actual.
Els catalans de París
Entre el 1969 i el 1973, un grup d’artistes conceptuals catalans es va instal·lar a París, cosa que els va donar a conèixer com els catalans de París. Eren Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, i també la francesa Dorothée Selz. Durant aquells anys van celebrar una sèrie de festes i happenings col·lectius anomenats Cérémonials, d’una gran potència plàstica. Benet Rossell en feia l’enregistrament audiovisual.
En aquests cerimonials, l’element cromàtic era fonamental. Eren habituals els menjars de colors i la música i facilitaven que els participants es fessin seu el concepte de ritual.
