AINHOA GRANDES, directora de la Fundació MACBA "De fet l'art contemporani omple un vano de possibilitats enormes comparat amb l'art clàssic perquè els artistes treballen amb pintura, fusta, pols de marbre... textures que es poden tocar. Nosaltres també treballem amb música i continguts audiovisuals i tot plegat fa que per aquest col·lectiu venir a veure el Museu d'Art Contemporani sigui molt més divertit que anar a veure un altre museu."
“Adaptar un espai no només és posar-hi rampes i lavabos”, ha afirmat un dels assistents a l’acte d’inauguració de la nova sala adaptada del MACBA, que ha felicitat el museu per la iniciativa. Fa temps que el museu treballa en programes per fer accessible l’experiència artística als usuaris amb diversitat funcional. En el marc d’aquesta línia de treball s’ofereixen visites adaptades per a les persones cegues el primer diumenge de cada mes i per als que tenen discapacitats auditives el tercer. A més, ja comença a haver-hi noves exposicions, com és el cas de l’última relectura de la col·lecció MACBA, “L’Herència immaterial“, que intenta eliminar determinades barreres perquè més visitants puguin gaudir de l’experiència artística. És per això que algunes sales disposen ja de vitrines adaptades a l’altura de les cadires de rodes, làmines tàctils per entendre la composició de les obres i cartel·les en braille.
L’objectiu del museu és reforçar aquesta línia de treball i convertir-se en un museu de referència en termes d’accessibilitat d’Europa a mig termini. En el marc d’aquest pla s’ha obert ja la primera sala totalment adaptada. A l’espai s’hi pot trobar des d’un puzzle fins a reproduccions d’obres d’art, làmines tàctils, informació en braille, petites escultures que es poden tocar o un perfum. El museu comença així un camí que té una fita clara: en uns tres o cinc anys tenir molts més espais adaptats per a persones amb discapacittat visual, auditiva o mobilitat reduïda.
La directora de la Fundació del MACBA, Ainhoa Grandes, ha reconegut que la reducció dels ingressos públics dels darrers anys dificultava tirar endavant una iniciativa ambiciosa com aquesta, i que ha estat necessària la col·laboració amb una empresa privada (en aquest cas Repsol) per poder reproduir les obres d’art i adaptar l’espai tal com es volia. Durant la presentació de la sala, un dels assistents ha animat a tenir més en compte les persones amb discapacitat auditiva: “falten més audiodescripcions”, ha apuntat. Grandes ha reconegut que encara hi ha molt a fer, però s’ha mostrat disposada a treballar amb les demandes i suggeriments de diferents col·lectius per fer créixer el projecte: “al final, en positiu, tot suma”, ha conclòs.
