compartir
La 40a edició dels Premis Goya ha tingut lloc aquest dissabte a la nit al Centre de Convencions Internacionals del Fòrum i ha coronat un any ple d’èxits internacionals per al cinema espanyol. Per celebrar les quatre dècades, els principals guardons de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya han tornat a Barcelona, en una gala conduïda per Rigoberta Bandini i Luis Tosar, que ha comptat amb les actuacions de Bad Gyal, La Casa Azul, Alba Molina, Ana Mena i la formació Arrels de Gràcia, entre d’altres.
Los domingos ha repetit l’èxit assolit al Festival de Sant Sebastià i s’ha emporta els Goya a millor pel·lícula, actriu, actriu de repartiment, guió original i direcció per a Alauda Ruiz de Azúa, que es converteix així en la quarta directora a guanyar el premi. Per la seva banda, Sirat, que d’aquí a dues setmanes anirà als Oscar amb dues nominacions, ha rebut sis guardons en categories com millor direcció de fotografia, música o so, entre d’altres. L’actriu nord-americana Susan Sarandon ha estat reconeguda amb el Premi Goya Internacional i el cineasta Gonzalo Suárez, amb el Goya d’honor.
La cerimònia ha començat amb els acords d’Hoy puede ser un gran día, de Joan Manuel Serrat, amb imatges aèries de Barcelona i una imatge gràfica inspirada en el trencadís de Gaudí. A més de castellà i anglès, a la cerimònia s’ha parlat en català, gallec, eusquera i llengua de signes. La gala ha comptat amb mencions a la situació internacional i al recent atac a l’Iran per part dels Estats Units d’Amèrica i Israel. Entre els assistents a la cerimònia hi havia el cineasta Jafar Panahi, represaliat pel règim dels aiatol·làs i nominat al Goya a la millor pel·lícula europea amb Un simple accidente.
A més de figures del món del cinema, altres presències destacades de la gala han estat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Millor pel·lícula
- Los domingos, d’Alauda Ruiz de Azúa
Millor direcció
- Alauda Ruiz de Azúa, per Los domingos
Millor actriu protagonista
- Patricia López Arnaiz, per Los domingos
Millor actor protagonista
- José Ramón Soroiz, per Maspalomas
Millor actriu de repartiment
- Nagore Aramburu, per Los domingos
Millor actor de repartiment
- Álvaro Cervantes, per Sorda
Millor actriu revelació
- Miriam Garlo, per Sorda
Millor actor revelació
- Antonio Fernández Gabarre, per Ciudad sin sueño
Millor direcció novella
- Eva Libertad, per Sorda
Millor guió original
- Alauda Ruiz de Azúa, per Los domingos
Millor guió adaptat
- Joaquim Oristrell, Manuel Gómez Pereira i Yolanda García Serrano, per La cena
Millor pel·lícula europea
- Valor sentimental, de Joachim Trier (Noruega)
Millor pel·lícula iberoamericana
- Belén, de Dolores Fonzi (Argentina)
Millor pel·lícula documental
- Tardes de soledad, d’Albert Serra
Millor pel·lícula d’animació
- Decorado, d’Alberto Vázquez
Millor direcció de fotografia
- Mauro Herce, per Sirat
Millor muntatge
- Cristóbal Fernández, per Sirat
Millor música original
- Kangding Ray, per Sirat
Millor cançó original
- Flores para Antonio, d’Alba Flores i Sílvia Pérez Cruz, per Flores para Antonio
Millor so
- Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, per Sirat
Millor direcció de producció
- Oriol Maymó, per Sirat
Millor direcció d’art
- Laia Ateca Font, per Sirat
Millor disseny de vestuari
- Helena Sanchis, per La cena
Millor maquillatge i perruqueria
- Ana López-Puigcerver, Belén López-Puigcerver i Nacho Díaz, per El cautivo
Millors efectes especials
- Óscar Abades i Carmen García, per Los Tigres
Millor curtmetratge de ficció
- Ángulo muerto, dirigit per Cristian Beteta
Millor curtmetratge documental
- El Santo, dirigit per Carlo d’Ursi
Millor curtmetratge d’animació
- Gilbert, de Jordi Jiménez
Gonzalo Suárez, un Goya d’honor format a Barcelona
Entre els pocs guardons exempts de sorpresa estava el Goya d’honor, que enguany ha estat atorgat al cineasta asturià Gonzalo Suárez. Una de les figures més inquietes, lliures i inclassificables del cinema espanyol des dels anys 70 fins a la primera dècada dels 2000, Suárez és autor de clàssics contra corrent com Aoom (1970), Don Juan en los infiernos (1991) o El detective y la muerte (1994), a més de guanyar el Goya amb Remando al viento (1988).
Els inicis professionals de Gonzalo Suárez són a Barcelona, on es va instal·lar el 1958 i va començar a treballar com a periodista amb el pseudònim de Martin Girard, abans de formar part de l’anomenada Escola de Barcelona, un grup de cineastes influït per les avantguardes europees dels anys 50 i 60.
