Barcelona, anys 70. Un grup de joves barcelonins volen practicar l'amor lliure i munten una òrgia de cap de setmana. Ho conceben com un acte d'alliberament de les inhibicions que, després de la mort del dictador Franco, creuen superades. Comencen de zero. PUIGCORBÉ, guionista de 'L'orgia': "Està tot per descobrir i aleshores no hi ha categoria moral. I això és el més important de la pel·lícula. Els personatges no tenen 'moralina' ni són agressors morals, sinó que estan buscant una definició" Aquest és l'argument de la pel·lícula 'L'orgia', una comèdia catalana que enguany celebra els gairebé 40 anys de la seva estrena. Va ser un dels primers films amb força contingut sexual rodats durant la transició. PUIGCORBÉ, guionista de 'L'orgia': "Dels 61 anys que tinc ara mateix, no recordo (i la majoria de gent segur que pensa el mateix) un moment tan bo i tan llibertari com aquell. Tot el futur era nostre. Veníem d'un passat que era negre i entràvem en un futur que estàvem construint nosaltres mateixos". 'L'orgia' presenta una espècie de parèntesi social i fa un retrat reivindicatiu d'una generació reprimida i ansiosa però que, no obstant això, ja respira aires nous. També és una clara mostra d'alliberament del cinema, un art molt censurat al llarg del segle XX. BELLMUNT, director de 'L'orgia': "Va ser un alliberament. Es van obrir moltes portes. Ens van donar corda durant 40 anys però la corda no l'havien deixat anar mai, i en aquell moment la corda semblava que no existís. Semblava que hi havia moltes possibilitats." El film tracta amb naturalitat molts tabús heretats del franquisme i, tot i ser una ficció, arriba a tenir gran valor documental amb escenes com aquesta ((respira escena moto)). El film compta, també, amb actors com Francesc Albiol, Ricard Borràs, Assumpta Serna o Carme Elías.

La Filmoteca de Catalunya dedica aquest estiu a les pel·lícules censurades al llarg del segle XX i també aquelles que es van poder veure sota restriccions ja durant la transició. És el cas de l’emblemàtica pel·lícula ‘L’orgia’, de Francesc Bellmunt. Ara celebra 40 anys i els seus autors van recordar ahir a la Filmoteca com era aquella època d’inici de les llibertats.

Estrenada l’any 1978, ‘L’orgia’ és una pel·lícula transgressora i desafiant, una comèdia catalana que pretén fer un retrat reivindicatiu de tota una generació. Va ser un dels primers films amb força contingut sexual rodats durant la transició, i és per això que va suposar tota una novetat a la dècada dels 70.

‘L’orgia’ presenta una espècie de parèntesi social i vol il·lustrar, de forma satírica, la manera de fer d’una generació que ha estat reprimida durant molt de temps. L’argument és atrevit: un grup de joves barcelonins volen practicar l’amor lliure i munten una orgia de cap de setmana. Ho conceben com un acte d’alliberament de les inhibicions que, després de la mort del dictador Franco, creuen superades.

Comencen, doncs, de zero. Segons explica Juanjo Puigcorbé, guionista i protagonista de la pel·lícula, “està tot per descobrir i els personatges no tenen categoria moral, estan buscant una definició”. I afegeix que és precisament això el més bonic de la transició: “No recordo un moment tan bo i lliure com aquell. Tot el futur era nostre. Veníem d’un passat que era negre i entràvem en un futur que estàvem construint nosaltres mateixos“.

‘L’orgia’ també és una clara mostra d’alliberament del cinema, un art molt censurat al llarg del segle XX. Segons Francesc Bellmunt, director, “just en aquell moment es van obrir moltes portes i semblava que hi havia moltes possibilitats”. El film tracta amb naturalitat molts tabús heretats del franquisme i, tot i ser una ficció, arriba a tenir gran valor documental amb escenes com la de Puigcorbé nu damunt d’una moto tornant a casa de matinada. A més, compta amb un repartiment de luxe, que inclou actors com Francesc Albiol, Ricard Borràs, Assumpta Serna o Carme Elías.

La pel·lícula s’ha projectat a la Filmoteca de Catalunya en el marc del cicle Les escletxes de la censura i s’ha fet un debat sobre el contingut amb el públic assistent i els dos artífex que van fer possible ‘L’orgia’: Francesc Bellmunt i Juanjo Puigcorbé.