'Terra baixa' al Teatre Borràs. Un clàssic en una sala de vocació comercial. La idea de Lluís Homar, a qui Pau Miró ha ajudat en l'adaptació i com a director, era fer un espectacle popular, no un experiment més. Sembla irònic afirmar això quan parlem d'una versió de poc més d'una hora, reduïda als quatre personatges principals i, a més, assumits per un sol intèrpret... LLUÍS HOMAR, actor "Jo vaig dir: 'bé, el Manelic em sembla que ja no toca fer-lo, el Sebastià, doncs home... fer l'obra per fer el Sebastià no sé si és prou... Dirigir-la, perquè és una manera de fer tota l'obra...' i llavors se'm va ocórrer aquesta cosa de dir: 'i per què no la faig jo, sol'." La proposta posa l'espectador davant una convenció teatral que funciona des del primer minut. Homar és una estona en Manelic, després, la Marta; després, en Sebastià... Quan parlen imaginem a qui s'adrecen, però no hi ha rèplica. Tanmateix, la tria dels fragments ha estat tan minuciosa que la comprensió del drama a través dels protagonistes flueix com per art de màgia. LLUÍS HOMAR, actor "Que tingui molt sentit que ho fa un sol actor, que sigui no un monòleg, però com un parlament continuat." L'escenografia de Lluc Castells és un dels aliats de l'actor, com també un espai sonor que inclou un cant planyívol de Sílvia Pérez Cruz. Un muntatge arriscat que ahir va fer aixecar dempeus el públic al final de la funció.

L’actor Lluís Homar assumeix tots els principals personatges del drama ‘Terra baixa’, un clàssic d’Àngel Guimerà, amb un muntatge nou que s’acaba d’instal·lar al Teatre Borràs. L’actor té un vincle molt especial amb aquesta obra perquè amb 16 anys va interpretar el paper de Manelic. Pau Miró s’ha encarregat de la direcció i ha ajudat Homar en l’adaptació del text.

La idea de Lluís Homar era convertir el clàssic de Guimerà en un espectacle popular. L’actor interpreta, en una versió de poc més d’una hora, els quatre personatges principals de l’obra: Manelic, Marta i Sebastià (la caputxeta i el llop) . Quan l’actor parla, l’espectador s’imagina a qui s’adreça, tot i que mai no hi ha rèplica. La tria dels fragments de l’obra original ha estat molt miniciosa i la comprensió del drama a través dels protagonistes flueix com per art de màgia. L’escenografia és de Lluc Castells, que es converteix en un dels aliats de l’actor, com també l’espai sonor que inclou un cant planyívol de Sílvia Pérez Cruz. L’obra es podrà veure fins a mitjan gener de 2015.