L’actor Lluís Homar és un barceloní que, tot i haver viscut durant molts anys a Madrid, ha mantingut intacte el seu vincle amb la Ciutat Comtal. Recorda que “quan era jove hi havia un lloc que m’entusiasmava, el trenca ones. Aleshores en dèiem el rompeolas i era un lloc que sempre m’havia agradat”. De fet, explica que tot el que envolta la natura, li agrada especialment. Per això, el lloc on sempre torna quan és a casa és el Parc de la Ciutadella: “Hi visc a prop i sempre que puc vaig allà i camino, però crec que hauria d’estar una mica més cuidat. Quan vivia a Madrid, me n’anava cada dia a caminar pel Retiro, llavors prenc una mica la referència de com a Madrid cuiden el Retiro. Trobo que el nostre Retiro és la Ciutadella i els espais verds han d’estar més cuidats, perquè realment són indispensables“.
Curiosament, però, el que més troba a faltar quan no és a la ciutat és el mar: “Mira que no hi vaig gaire, però la brisa, l’olor i saber què hi és, que està a prop, és el que més trobo a faltar de Barcelona”.
Homar, deixa molt clar que és un romàntic, especialment quan li preguntem pel seu pla perfecte i no pot evitar respondre “sortir a sopar amb la meva dona, l’Alba, que és el meu amor“. Explica que porten junts des del 2014 i la descriu com “una barcelonina genuïna”. De fet, “vaig descobrir l’encant de Barcelona, dels carrers, dels restaurants, caminant-nos Barcelona junts. Per mi Barcelona és l’Alba”, conclou. A banda del romanticisme, també té molt bona memòria. La prova és que recorda fins i tot la data de la que per a ell va ser la millor cita a la ciutat: “El 24 d’octubre del 71, vaig baixar amb la que era el meu primer amor a Barcelona a veure Love Story. Aleshores tenia 14 anys. També, però, en recorda d’altres en què va ser rebutjat, com per exemple “una nit, en un carrer de Barcelona, vaig intentar alguna cosa, però em van dir… no”.
“Si una cosa tinc clara a la vida és que soc republicà”
Lluís Homar va néixer a Horta, però durant molts anys va viure a Gràcia i actualment a l’Eixample, “en un lloc que és preciós a dos parades de metro del centre i on, a la vegada, encara hi ha una cosa de barri. No hi ha gaire turisme d’aquest que s’ho menja i ho condiciona tot, aleshores, estic encantat“. De fet, del barri destaca comerços com la fruiteria dels germans Dador, “és on comprem la verdura fresca i és un comerç de proximitat, de tracte personal i qualitat del producte. A més, ells són encantadors”.
És clar que Barcelona ha estat una ciutat clau per a l’artista, de fet si una cosa l’ha marcat és el rodatge de La plaça del Diamant, la primera pel·lícula que va protagonitzar el 1982. El descriu com un dels records més dolços. Aleshores tenia 24 anys i recorda un moment de la història de Rodoreda: “Un 14 d’abril, dia de la república, a la pel·lícula, en veu de la Colometa diu: aquell dia vaig sentir una mena d’anhel o de sentit de tot plegat que tenia a veure amb la llum, amb l’olor…”. I ho remata proclamant-se republicà: “Si una cosa tinc clara a la vida és que soc republicà“. I és que per a ell Barcelona també és “una brisa, una olor”.
