L’antropòleg Josep Fornés ha publicat el llibre ‘El Tió de Nadal‘. En 100 pàgines s’endinsa en els orígens d’aquesta tradició i com ha evolucionat al llarg de la història. El tió prové de cultes ancestrals, però el costum de fer-lo cagar és més modern. Les cançons que s’han trobat vinculades a aquest ritual són de fa 150 anys i les bastonades són tradició dels països catalans.

Als anys 70 se li posa cara al tió

L’autor d”El Tió de Nadal’ explica que totes les tradicions al voltant del tió són bones, ja que el que és important és mantenir el llegat d’avis a nets. Per tant, li podem donar mandarines o patates i al final pot cagar un tros de carbó, una ceba o una arengada. Fornés ha recollit testimonis i també ha viatjat fins als orígens de la tradició des de la prehistòria als Déus grecs fins a arribar a l’actualitat, on el tronc té ulls i boca. “Originàriament no tenia ni barretina ni cara, ni res d’això, cap als anys 70 es va implantar i sobretot es va fer per vendre”. El nom correcte és tió, i no cagatió, una forma sorgida de l’etimologia popular.

Tió, tronc, tronca, soca, rabassa, colometa, té molts noms el tió a Catalunya. ”
Josep Fornés, autor ‘El Tió de Nadal’

Un origen ancestral i pagà

El tió té un origen ancestral i pagà de culte a la natura, al foc i als avantpassats. En moltes llars es mantenia el tronc cremant des de la nit de Nadal fins a Reis i les cendres protegien els cultius i les cases. Aquestes s’escampaven pels camps per evitar plagues i s’amagaven els carbons sota el llit per protegir les cases dels llamps. Fornés explica que són rituals que han perdurat en el temps adaptant-se a noves circumstàncies. “Aquells costums que no sabem per què els fem, per què fem donar cops de bastó? És tot això, transmetre, tradició d’avis a nets, ens reagrupem per Nadal, per alguna cosa serà”, assenyala. En l’actualitat, també s’ha imposat el costum d’anar a buscar el tió al parc o al bosc. Enguany, a Ciutat Meridiana, també se’n poden trobar d’amagats pel barri.

Cops de bastó al tió

Fer cagar el tió a cops de bastó és una tradició catalana que s’ha documentat fa 150 anys amb cançons que expliquen aquest costum. Fornés explica que “per tot Europa es fan cremes de troncs i arbres per a la nit de Nadal, però només aquí és on se li dona bastonades“. Diu que el tió és molt més que un tronc, ja que fomenta la imaginació i la fantasia. Un llegat que cada llar adapta i transmet als més petits.