El llibre ‘Quatre segles de vida caputxina’ explica la seva història i cultura a Catalunya

El mediàtic frare caputxí Valentí Serra de Manresa acaba de publicar un nou llibre. Es tracta de Quatre segles de vida caputxina (1578-1968), una obra que aglutina en 200 pàgines la història i cultura dels caputxins a casa nostra, des que hi van arribar, al segle XVI. Una cultura basada en l’austeritat, l’aprofitament i el coneixement de la natura, amb especial èmfasi en l’horticultura i les herbes remeieres.

Els caputxins, una cultura minimalista

“Passar amb el mínim necessari” és una de les frases que defineix la cultura caputxina, que té l’austeritat, el seny i l’aprofitament com a base, segons ens explica fra Valentí Serra de Manresa, que acaba de publicar un altre llibre. En aquest cas, ha continuat l’obra del pare Basili de Rubí, que ja havia compilat part de la història caputxina. Per altra banda, Serra ha consultat documentació de l’arxiu del convent de Sarrià, però també del de la Corona d’Aragó i de diversos arxius de Roma. Tot això li ha permès refer i explicar la vida quotidiana, institucional i fraterna dels caputxins al llarg dels quatre segles que l’orde religiós ha estat a Catalunya, des de la seva arribada el 1578 fins al 1968, quan els caputxins adopten unes constitucions noves més adaptades als temps moderns.

Sarrià – Sant Gervasi, primera ubicació caputxina a la península

Normalment, la gent coneix els caputxins per la Caputxinada, l’assemblea del Sindicat Democràtic d’Estudiants que va quedar encerclada durant tres dies per la policia franquista. En aquest llibre, però, aquests fets ocupen poc espai perquè explica quatre segles de la seva història.

L’ordre religiós es va iniciar a Itàlia el 1528 i, 50 anys més tard, va arribar a Sarrià – Sant Gervasi de manera clandestina perquè el rei Felip II no volia ordes provinents de fora. “A nosaltres ens va cridar el Consell de Cent de Barcelona, i ens vam posar una mica d’amagatotis, primer provisionalment a la rectoria de Sant Gervasi de Cassoles, “les cases soles”, que era un lloc una mica aïllat, i després ens van donar el desert de Sarrià. Allà s’hi va establir la primera presència de caputxins a Catalunya i ben aviat van tenir una gran expansió. El segle XVIII ja eren 25 convents” explica fra Valentí Serra. “Amb l’exclaustració ens van treure del desert de Sarrià el juliol del 1835, i no va ser fins l’arribada de la Restauració que tornem a Sarrià. Tot i això, en aquell moment ja no va ser possible recuperar el vell convent, i el senyor Ponsic ens va donar aquest espai l’any 1885”, afegeix des del convent actual de Sarrià, ubicat al carrer de Cardenal Vives i Tutó.

Divulgadors de l’horticultura i les herbes remeieres

El fet que molts dels frares vinguessin del món rural va fer que sabessin llegir la natura i participessin intensament en el camp agrari i horticultor. I aquest coneixement el van passar al paper. “Van recollir aquestes tradicions i van fer un llibre que va ser com un best-seller, que es va editar unes quantes vegades al llarg del segle XIX, sobre la manera de conrear els horts i les hortalisses que ho va utilitzar la pagesia de casa nostra”, explica Serra. També al segle XVIII i XIX els frares van ser molt actius en divulgar els beneficis de les herbes remeieres: “Volien que aprenguessin que el tresor dels pobres ens l’ha donat Déu a la naturalesa, i que hi ha unes plantes remeieres amb uns principis actius que si els saps administrar bé seran bons per a la teva salut“, conclou.