‘Els 4 Gats. Les set vides d’un local emblemàtic de Barcelona’ es publica, segons Jordi Notó, per omplir un buit que hi havia sobre la història d’aquest local. En concret es tracta de l’època que va del 1978 al 1989, període que el germà de l’autor, Pere Notó, juntament amb altres joves de l’època, va aconseguir reobrir el local. Volien que aquest local tornés a ser un punt de trobada de la vida social i cultural barcelonina.
Miró va regalar un quadre als impulsors de la reobertura
El llibre està ple de fotografies, algunes d’inèdites, i també d’informació sorprenent com el suport de l’artista Miró per fer-ne possible la reobertura. L’autor, periodista de professió, explica coses que va viure en primera persona al local, ja que hi va fer de cambrer quan era jove. També ha comptat amb entrevistes que ha fet a antics treballadors i a artistes que hi van actuar. El local, 4 Gats, va obrir per primera vegada el 12 de juny del 1897 i, tot i estar un temps inactiu, ha estat present en els moments clau de la vida barcelonina.
Un local testimoni de la vida de la ciutat
Les parets del 4 Gats han vist molt: han estat testimoni de la vida social i cultural de la Barcelona dels darrers dos segles. Jordi Notó explica que “del 1978 al 1989 és l’època en què la meva família va estar-hi més directament relacionada, de la qual tinc més coneixement. El que passa és que no podia començar a explicar els 4 Gats des del 1978, et veus obligat a anar tirant enrere fins i tot, quan no hi havia ni l’edifici”.
Material i informació inèdits
L’obra es nodreix de vivències i fotografies personals de l’autor i també d’entrevistes que Notó va fer a antics treballadors i artistes que hi van actuar. El llibre explica també qui va contribuir a la reobertura, a finals dels 80, del 4 Gats.
En aquest sentit l’autor comenta el moment “quan Miró aposta per aquells joves que el van a veure a Mallorca i els diu: ‘Bé, endavant, jo us dono un quadre, així ja no aneu amb una mà al davant i una mà al darrere'”.
