Potser molts ho desconeixen, però darrere els murs de l’Edifici Històric de la UB s’amaguen més de 50 obres del Museu del Prado, que es troben cedides. Moltes pintures hi van arribar pocs anys després que s’inaugurés la seu més emblemàtica de la Universitat de Barcelona, fa 150 anys. Un extens catàleg acabat de publicar les analitza i permet conèixer-ne el context històric.

S’hi pot trobar, per exemple, una de les obres que hi ha en un racó de la biblioteca de la universitat, la més famosa de totes les del Prado que custodia la Universitat de Barcelona. És ‘Crist a la pedra freda’, del segle XVII i d’Eugenio Cajés. Ha sortit diverses vegades per a exposicions temporals. En una altra cantonada de la mateixa biblioteca, una obra polèmica, ‘Felip II presidint un acte de fe’. És a dir, observant impertèrrit la crema d’heretges. L’obra, del segle XIX, és una crítica a l’absolutisme de l’antic règim.

Detall de l’obra ‘Felip II presidint un acte de fe’

I podríem seguir el recorregut fins a comptar-ne 56. Algunes es troben a les facultats d’Econòmiques i de Medicina. Són les pintures que a finals del segle XIX (entre el 1877 i el 1882) el Museu del Prado va cedir a la Universitat de Barcelona. Algunes han estat intercanviades però el gruix són les que van convertir la UB en el major fons no museístic d’obres del Prado de tot l’estat. Ara, un extens catàleg les recull i analitza i actualitza, així, el que fa 42 anys va fer Santiago Alcolea, fent-ne una mirada actual.

La història de l’art ens permet reflexionar sobre qüestions des del punt de vist de la nostra contemporaneïtat, de gènere, de feminisme, de què fem amb el passat cultural d’una època en què la religió ho vertebrava tot”, ha subratllat Sílvia Canalda, una de les editores del llibre. A més, també ha reivindicat el paper del catàleg per reflexionar sobre “com tractar la pintura del passat en què es maltracta el cos femení, amb actes de violació o d’atac contra les dones”. “Les hem de tancar en magatzems? O fer visites en clau de dona com estan fent alguns museus?”, s’ha preguntat Canalda.

La història de l’art ens permet reflexionar sobre qüestions des del punt de vista de la nostra contemporaneïtat, de gènere, de feminisme, de què fem amb el passat cultural d’una època en què la religió ho vertebrava tot”
Sílvia Canalda, editora
Comencen les visites guiades a la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la UB
S’obren les portes de la torre restaurada, coincidint amb els 150 anys de l’Edifici Històric

El llibre, ha afegit Canalda, també introdueix el debat sobre l’interès per l’art cristià antic: “Com pot ser que els alumnes de la universitat coneguin tots els déus romans i grecs i no sàpiguen què és el colom que hi ha en algunes escenes amb la Verge Maria?”. “Hem de reivindicar aquest art cristià com un element patrimonial allunyat de l’esfera del culte i de la devoció i motivar-ne l’estudi”, ha demanat.

La UB publicarà dos catàlegs més

El llibre ha estat fruit d’un treball de quatre anys que ha permès, també, detectar i substituir l’autoria de set de les obres que no era la correcta. Una d’aquestes és ‘El rapte de la sabina’, exposada a la Sala de Juntes de l’Edifici Històric, que ha passat a ser d’autor desconegut. El catàleg del dipòsit del Museu del Prado és tot just el primer volum però la intenció de la universitat és fer-ne dos més: un de dedicat a les obres que tenen en propietat i un altre al dipòsit de la Facultat de Belles Arts.